Praseodimi

Praseodimi
59Pr
ceripraseodimineodimi
-

Pr

Pa
Aspecte
Blanc grisós



Línies espectrals del praseodimi
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Praseodimi, Pr, 59
Categoria d'elements Lantànids
Grup, període, bloc n/d6, f
Pes atòmic estàndard 140,90765
Configuració electrònica [Xe] 4f3 6s2
2, 8, 18, 21, 8, 2
Configuració electrònica de Praseodimi
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
6,77 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
6,50 g·cm−3
Punt de fusió 1.208 K, 935 °C
Punt d'ebullició 3.793 K, 3.520 °C
Entalpia de fusió 6,89 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 331 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 27,20 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 1.771 1.973 (2.227) (2.571) (3.054) (3.779)
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 4, 3, 2 (òxid bàsic feble)
Electronegativitat 1,13 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 527 kJ·mol−1
2a: 1.020 kJ·mol−1
3a: 2.086 kJ·mol−1
Radi atòmic 182 pm
Radi covalent 203±7 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal
Praseodimi té una estructura cristal·lina hexagonal
Ordenació magnètica Paramagnètic[1]
Resistivitat elèctrica (t. a.) (α, poli)
0,700 µΩ·m
Conductivitat tèrmica 12,5 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (t. a.) (α, poli) 6,7 µm/(m·K)
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 2.280 m·s−1
Mòdul d'elasticitat (forma α) 37,3 GPa
Mòdul de cisallament (forma α) 14,8 GPa
Mòdul de compressibilitat (forma α) 28,8 GPa
Coeficient de Poisson (forma α) 0,281
Duresa de Vickers 400 MPa
Duresa de Brinell 481 MPa
Nombre CAS 7440-10-0
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del praseodimi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
141Pr 100% 141Pr és estable amb 82 neutrons
142Pr sin 19,12 h β 2,162 142Nd
ε 0,745 142Ce
143Pr sin 13,57 d β 0,934 143Nd

El praseodimi és un element químic el símbol del qual és Pr i que té un nombre atòmic de 59. Pertany al 6è període de la taula periòdica; a la sèrie dels lantanoides; i, amb aquests, al conjunt de les terres rares. És un metall mal·leable, dúctil i tou, amb una aparença argentada i sòlid a temperatura ambient. Fou descobert el 1885 per Carl Auer von Welsbach. El nom ve del grec πράσινος, prasinos, que vol dir verd, i δίδυμος, didymos, que vol dir bessó. Té aquest nom a causa de la coloració verda del seu òxid. S'empra per a fabricar vidres que filtren la llum ultraviolada, imants i en aliatges.

  1. M. Jackson "Magnetism of Rare Earth" The IRM quarterly col. 10, No. 3, p. 1, 2000

Developed by StudentB