Praseodimi

Praseodimi
59Pr
ceri ← praseodimi → neodimi - ↑ Pr ↓ Pa Taula periòdica
Aspecte
Blanc grisós Línies espectrals del praseodimi
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Praseodimi, Pr, 59
Categoria d'elements	Lantànids
Grup, període, bloc	n/d, 6, f
Pes atòmic estàndard	140,90765
Configuració electrònica	[Xe] 4f3 6s2 2, 8, 18, 21, 8, 2
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	6,77 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	6,50 g·cm−3
Punt de fusió	1.208 K, 935 °C
Punt d'ebullició	3.793 K, 3.520 °C
Entalpia de fusió	6,89 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	331 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	27,20 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 1.771 1.973 (2.227) (2.571) (3.054) (3.779)
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	4, 3, 2 (òxid bàsic feble)
Electronegativitat	1,13 (escala de Pauling)
Energies d'ionització	1a: 527 kJ·mol−1
	2a: 1.020 kJ·mol−1
	3a: 2.086 kJ·mol−1
Radi atòmic	182 pm
Radi covalent	203±7 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Hexagonal
Ordenació magnètica	Paramagnètic[1]
Resistivitat elèctrica	(t. a.) (α, poli) 0,700 µΩ·m
Conductivitat tèrmica	12,5 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(t. a.) (α, poli) 6,7 µm/(m·K)
Velocitat del so (barra prima)	(20 °C) 2.280 m·s−1
Mòdul d'elasticitat	(forma α) 37,3 GPa
Mòdul de cisallament	(forma α) 14,8 GPa
Mòdul de compressibilitat	(forma α) 28,8 GPa
Coeficient de Poisson	(forma α) 0,281
Duresa de Vickers	400 MPa
Duresa de Brinell	481 MPa
Nombre CAS	7440-10-0
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del praseodimi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 141Pr 100% 141Pr és estable amb 82 neutrons 142Pr sin 19,12 h β− 2,162 142Nd ε 0,745 142Ce 143Pr sin 13,57 d β− 0,934 143Nd

El praseodimi és un element químic el símbol del qual és Pr i que té un nombre atòmic de 59. Pertany al 6è període de la taula periòdica; a la sèrie dels lantanoides; i, amb aquests, al conjunt de les terres rares. És un metall mal·leable, dúctil i tou, amb una aparença argentada i sòlid a temperatura ambient. Fou descobert el 1885 per Carl Auer von Welsbach. El nom ve del grec πράσινος, prasinos, que vol dir verd, i δίδυμος, didymos, que vol dir bessó. Té aquest nom a causa de la coloració verda del seu òxid. S'empra per a fabricar vidres que filtren la llum ultraviolada, imants i en aliatges.