Back Ахә Abkhazian ዋጋ Amharic سعر Arabic Preciu AST Qiymət Azerbaijani Kaina BAT-SMG Цана Byelorussian Цана BE-X-OLD Цена Bulgarian Priz Breton

Preu

El preu és el valor de canvi de dos bens econòmics: el nombre d'unitats d'un bé que cal bescanviar per obtenir una unitat d'un altre bé.[1] Es distingeix entre el preu absolut (valor monetari) i el preu relatiu que compara dos bens amb altres valors.[1]

El concepte de preu és central en microeconomia on és una de les variables més importants en la teoria del preu. Quan es parla del preu dels valors mobiliaris, de les divises, o de béns que tenen un preu a una borsa, hom en diu cotització.

Al mercat lliure, teòricament segons el dogma[2] el preu es fixa mitjançant la llei de l'oferta i la demanda en una situació teòrica de competència perfecta.[3] En el cas de monopoli el venedor fixa el preu d'un bé fent ús del seu poder de mercat.[4] Tot i això, aquest principi no és pas absolut. En qualsevol mercat hi ha preus administrats (per exemple: salari mínim,[5][6][7] preu de referència de medicaments,[8] de l'energia,[9] preu mínim de llibres[10]…).

Al llarg del temps els preus poden créixer (inflació) o decréixer (deflació). Per a mesurar la variació escalcular in índex, com per exemple l'índex de preus de consum (IPC) o l'índex de preus industrials (IPI), etc.

El preu és un dels elements de la mescla de màrqueting o el conjunt de factors que cal considerar per fomentar l'èxit comercial d'un producte o servei.[11] Des del punt de vista del venedor, un bon preu s'apropa del màxim que el consumidor està disposat a pagar. Quan es tracta de productes de consum. De vegades es presenten mecaderies amb un preu molt baix per enllepolir clients per atreure'ls a la botiga i vendre accessoris i extres o altres productes amb millors marges. Tot i això, la llei prohibeix la venta amb pèrdua.[12]

La fixació i l'avaluació de preus és molt diferent per a productes estandard, d'ús quotidià (detergent, menjar…) i productes únics, com per exemple una casa o auto de segona mà, una obra d'art… Un altre factor és la llibertat de comprador: la seva llibertat és diferent, si es tracta d'un producte amb moltes alternatives (per exemple menjar) o productes indispensables (per exemple una pròtesi, una formació escolar…).

Les recerques de Sanford J. Grossman i Joseph E. Stiglitz han ensenyat que la informació de la qual el venedor i el comprador disposen, és un factor inegual en la fixació del preu en un mercat teòricament llibre.[13] Pot ser informació privilegiada, com un vici amagat d'un bé de segona mà o informació no pública sobre empreses, com pot esdevenir en la compravenda de valors borsaris. Per aquesta raó existeixen normes legals per a contenir l'abús de mercat[14][15] i lleis sobre la garantia dels productes i serveis que atorguen el dret de demanar una rebaixa de preu o una devolució de producte defectuós.[16]

  1. ↑ 1,0 1,1 JAu. «preu». Gran Enciclopedia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 21 desembre 2022].
  2. ↑ Morro, Mateu «El dogma econòmic». dBalears, 04-07-2009.
  3. ↑ «competència perfecta». A: Diccionari de relacions internacionals. Barcelona: TERMCAT (diccionaris en Línia nÆum 246) [Consulta: 21 desembre 2022]. 
  4. ↑ «Monopoli i monopsoni: dues cares de la mateixa moneda». TERMCAT, 01-06-2022. [Consulta: 21 desembre 2022].
  5. ↑ «Salari mínim i festius». Inspecció de Treball. Govern d'Andorra. [Consulta: 21 desembre 2022].
  6. ↑ Ubieto, Gabriel «Salari mínim a Espanya». El Periódico, 20-12-2022.
  7. ↑ «Salario minimo 2022: si adotterà anche in Italia?» (en italià). Borsa Italiana, 29-06-2022. [Consulta: 21 desembre 2022].
  8. ↑ «El finançament públic dels medicaments». Servei Català de Salut, 03-02-2022. [Consulta: 21 desembre 2022].
  9. ↑ «Preus de l'Energia a Catalunya i Espanya». Institut Català d'Energia. [Consulta: 21 desembre 2022].
  10. ↑ Gómez Pomar, Fernando «Frau de Llei, Teoria de la Interpretació i Regulació de Preus Mínims». InDret, 3, 2004, pàg. 21.
  11. ↑ «La fixació dels preus» (pdf). Catalunya emprèn & Generalitat de Catalunia, 12-11-2027.
  12. ↑ «Llei 7/1996, de 15 de gener, d'ordenació del comerç al detall». Portal Jurídic de Catalunya, 1996. [Consulta: 21 desembre 2022].
  13. ↑ Grossman, Sanford J.; Stiglitz, Joseph E. «Information and Competitive Price Systems». The American Economic Review, 66, 2, 1976, pàg. 246–253. ISSN: 0002-8282.
  14. ↑ «Abús de mercat». Comissió nacional del Mercat de Valors. [Consulta: 21 desembre 2022].
  15. ↑ «REGLAMENTO (UE) No 596/2014 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 16 de abril de 2014 sobre el abuso de mercado (Reglamento sobre abuso de mercado) y por el que se derogan la Directiva 2003/6/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, y las Directivas 2003/124/CE, 2003/125/CE y 2004/72/CE de la Comisión» (pdf). DiarioOficialdelaUniónEuropea, 12-06-2014.
  16. ↑ «Garantia dels productes i els serveis». Agència Catalana del Consum. [Consulta: 21 desembre 2022].

Developed by StudentB