Tipus | ciutat | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Bòsnia i Hercegovina | |||
Entitat territorial administrativa | República Srpska | |||
Ciutat | City of Prijedor (en) | |||
Capital de | ||||
Població humana | ||||
Població | 89.397 (2013) (107,18 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 834,06 km² | |||
Altitud | 136 m | |||
Creació | juliol 2012 | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 79000 | |||
Altres | ||||
Agermanament amb | ||||
Lloc web | prijedorgrad.org |
Prijedor (ciríl·lic: Приједор) és una ciutat i municipi en la part nord-occidental de Bòsnia i Hercegovina, amb una població metropolitana de 89.397 persones segons els resultats del cens de 2013.[1] Prijedor forma part de la República Srpska.
Prijedor és el tercer municipi més gran de l'entitat de la República Srpska, després de Banja Luka i Bijeljina, i el setè més gran de Bòsnia i Hercegovina. Es tracta d'un municipi econòmicament pròsper organitzat amb una àmplia gamma d'indústries, serveis i institucions educatives. La ciutat, d'ubicació geogràfica a prop de les principals capitals europees, s'ha convertit en un important centre industrial i comercial a nivell nacional.
No està clar d'on ve exactament el nom Prijedor, però en l'actualitat hi ha dues teories. Una d'elles es refereix a l'expressió "prodor", és a dir, penetració, la penetració de riu Sana que va inundar l'àrea sencera. L'altra és sobre una cursa entre un home i un cavall (conegut comunament com a"Doro"). Com que l'home va guanyar es diu que l'home va arribar a la meta abans de cavall, és a dir, "Prije Dore".
Prijedor és conegut pel seu patrimoni catòlic, cristià ortodox i islàmic. Edificis històrics del període austrohongarès i otomà són una característica del paisatge urbà. La ciutat es va restaurar completament entre 2006-2009.