Primats

Per a altres significats, vegeu «Primat (eclesiàstic)».

Primats

Primates
Període
Paleocè inferior - recent[1]
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Superordre	Euarchontoglires
Ordre	Primates Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Significat	‘Primers’
Subordres
Haplorrhini ?Plesiadapiformes † Strepsirrhini
Distribució
Distribució dels primats no humans

Els primats (Primates) són un ordre de mamífers que comprèn els estrepsirrins —lèmurs, gàlags, lorísids i afins— i els haplorrins —micos i simis, incloent-hi els éssers humans. Evolucionaren fa entre 55 i 85 milions d'anys a partir de mamífers terrestres menuts que desenvoluparen adaptacions a la vida en selves tropicals. Un bon grapat de caràcters dels primats són adaptacions a la complexitat del medi arbori, entre les quals hi ha un cervell gros, la visió binocular, la visió en color, vocalitzacions, cintures escapulars que permeten una major amplitud de moviment de les extremitats superiors i (en la majoria d'espècies) polzes oposables que faciliten la prensió i augmenten la destresa. La seva mida va des del lèmur ratolí de Berthe, que pesa 30 g, fins al goril·la oriental, que ultrapassa els 200 kg. El 2018 se'n reconeixien 518 espècies^[2] i des d'aleshores encara se n'han anat descobrint més.^[3]

Tret dels humans, que avui en dia habiten tots els continents de la Terra,^[a] la majoria de primats viuen a les regions tropicals o subtropicals de les Amèriques, Àfrica i Àsia.^[4] Segons les proves fòssils, els avantpassats primitius dels primats podrien haver existit a finals del període Cretaci fa uns 65 milions d'anys i el primatoide més antic conegut és Plesiadapis, del Paleocè superior (fa aproximadament 55-58 milions d'anys). Estudis del rellotge molecular suggereixen que la branca dels primats podria ser encara més antiga i datar del Cretaci mitjà, fa uns 85 milions d'anys.

Tradicionalment s'ha subdividit l'ordre dels primats en dos grups principals: els prosimis i els simis. Els prosimis tenen característiques semblants a les dels primers primats i inclouen els lèmurs de Madagascar, els lorisiformes, els ai-ais i els tarsers. Els simis inclouen els micos i els simis. Més recentment, els taxonomistes han creat el subordre dels estrepsirrins, o primats «de nas moll», per incloure-hi els prosimis no tarsers i el subordre dels haplorrins, o primats «de nas sec», per incloure-hi els tarsers i els simiformes. Els simis es divideixen en dos grups: els platirrins («de nas pla») o micos del Nou Món, de Sud-amèrica i Mesoamèrica, i els catarrins («de nas estret»), d'Àfrica i el sud-est asiàtic. Els micos del Nou Món inclouen els caputxins, els aluates i les mones esquirol i els catarrins inclouen els micos del Vell Món (com ara babuïns i macacos) i els simis. Els humans són els únics catarrins que s'han estès fora d'Àfrica i el sud-est asiàtic, tot i que les proves fòssils demostren que en el passat també n'existiren moltes espècies a Europa.

Els primats són mamífers generalistes que presenten una gran varietat de característiques. Alguns primats (incloent-hi els humans i els babuïns) no viuen principalment als arbres, però totes les espècies tenen adaptacions per grimpar-hi. Les tècniques de locomoció inclouen saltar d'un arbre a l'altre, caminar sobre dues o quatre potes o sobre les falanges mitjanes de les mans, o gronxar-se d'una branca a l'altra (acció coneguda com a braquiació). Els primats es caracteritzen pel seu cervell gros en comparació amb els d'altres mamífers, així com un major ús de la visió estereoscòpica en detriment de l'olfacte, el sistema sensorial dominant en la majoria de mamífers. Aquests trets són especialment importants en els micos i els simis i menys en els loris i els lèmurs. La visió tricromàtica ha evolucionat en alguns primats. La majoria tenen polzes oposables i alguns tenen una cua prènsil. Moltes espècies presenten dimorfisme sexual, cosa que significa que els mascles i les femelles tenen trets físics diferents, incloent-hi la massa corporal, la mida dels ullals i la coloració. Els primats tenen un ritme de desenvolupament més lent que altres mamífers de mida similar i assoleixen la maduresa més tard, però tenen una major longevitat. Algunes espècies viuen en solitari, altres en parelles de mascle-femella i altres en grups de fins a centenars de membres.