الخلافة الراشدة (ar) | ||||
Tipus | estat desaparegut | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Capital | Medina (632–656) Kufa (656–661) | |||
Població humana | ||||
Idioma oficial | àrab | |||
Religió | islam | |||
Geografia | ||||
Part de | ||||
Dades històriques | ||||
Anterior | ||||
Fundador | Abu-Bakr as-Siddiq | |||
Creació | juny 632 | |||
Dissolució | 28 juliol 661 | |||
Següent | Califat Omeia | |||
Organització política | ||||
Forma de govern | monarquia electiva teocràcia | |||
• Califa raixidun | Abu-Bakr as-Siddiq (632–634) Úmar ibn al-Khattab (634–644) Uthman ibn Affan (644–656) Alí ibn Abi-Tàlib (656–661) al-Hàssan ibn Alí (661–661) | |||
Moneda | dinar | |||
El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox (àrab: الخلافة الراشدية, al-ẖilāfa ar-rāxidiyya), va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab. S'inicia l'any 632, immediatament després de la mort del Profeta, i va durar fins a la mort d'Alí ibn Abi-Tàlib, el gener del 661 inclosa la breu successió del seu fill al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib que va abdicar l'estiu del mateix any. Al seu apogeu, el califat incloïa tota l'Àfrica del Nord, Síria, la península Aràbiga, Mesopotàmia i els altiplans iranians. Es caracteritza per una ràpida expansió territorial i pels primers intents de centralització de caràcter estatal.