Guerra de Successió Espanyola | |||
---|---|---|---|
El Castell de la Santa Bàrbara | |||
Tipus | setge | ||
Data | gener de 1706 | ||
Coordenades | 38° 21′ N, 0° 29′ O / 38.35°N,0.48°O | ||
Lloc | Alacant | ||
Estat | Espanya | ||
Resultat | Victòria aliada | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
El Setge d'Alacant fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual els aliats van assetjar Alacant l'estiu de 1706.
L'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcció al Mediterrani. S'atura a Altea on és proclamat rei i la revolta valenciana dels maulets s'expandeix liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, encoratjats constantment pel príncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbònics a la plana de Vic i en la Batalla de Montjuïc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat de Barcelona, que envoltada de les tropes aliades va capitular el 9 d'octubre de 1705, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, nomenat Carles III. A final d'any, l'arxiduc ja controla la major part de Catalunya i el Regne de València
A principi de 1706, Alacant era l'única ciutat del Regne de València en mans borbòniques, i la seva ocupació era d'importància estratègica, doncs el seu port tenia bones defenses i estava situat en bona posició per abastir l'exèrcit que havia d'ocupar Madrid.[1]
La intervenció de Luis Belluga y Moncada va evitar l'ocupació austriacista de la ciutat. Després del fracàs del setge d'Alacant, el mateix gener de 1706, Jaume Rosell de Rocamora i Ruíz, marquès de Rafal, va recuperar Sant Joan d'Alacant, Busot, Mutxamel, el Palamó, Agost, Montfort i Novelda.