Back جمعية الشغيلة العالمية Arabic Primer Internacional AST Міжнароднае таварыства працоўных Byelorussian Първи интернационал Bulgarian První internacionála Czech Cymdeithas Ryngwladol y Gweithwyr Welsh Første Internationale Danish Internationale Arbeiterassoziation German İnternasyonalo verên DIQ Διεθνής Ένωση Εργατών Greek
|
Aquest article tracta sobre la Primera Internacional del s.XIX. Si cerqueu l'organització anarcosindicalista del s.XX, vegeu «Associació Internacional de Treballadors». |
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | AIT, AIT i IWA | ||||
| Tipus | internacional organització | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Lliga dels Comunistes | ||||
| Creació | 28 setembre 1864 | ||||
| Fundador | George Odger, Henri Tolain i Edward Spencer Beesly | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1876 | ||||
| Reemplaçat per | Segona Internacional | ||||
| Localització dels arxius |
| ||||
| Activitat | |||||
| Membres | 6.500.000 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu (–1873) | |||||
| Seu (1873–) | |||||
L'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional, fou la primera gran organització que va tractar d'unir els treballadors dels diferents països; es fundà el 1864 i es dissolgué el 1881.
Fou fundada a Londres el 1864, va agrupar inicialment als sindicalistes anglesos, anarquistes, socialistes francesos i italians republicans. Les seves finalitats eren l'organització política del proletariat a Europa i la resta del món, i també un fòrum per a examinar problemes en comú i proposar línies d'acció. Van col·laborar en ella Karl Marx i Friedrich Engels. També hi va participar Mikhaïl Bakunin, i a causa de les tensions que sofria amb Marx, es va produir un enfrontament entre els marxistes i els anarquistes, després del qual els partidaris de Bakunin van ser expulsats.
El 1872 el Consell General de l'AIT es trasllada des de Londres, on està situat des dels seus inicis, a Nova York, dissolent-se oficialment el 1876. El 1889 s'estableix la Segona Internacional, de caràcter socialdemòcrata, com la successora en les seves fins polítiques, i que durarà fins al 1916, i el 1922 apareix l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) organització anarcosindicalista, que prentén recollir el testimoni de la zona llibertària i que arriba fins a l'actualitat.
La Primera Internacional va ser considerada com un dels majors factors que van conduir a la creació de la Comuna de París de 1871. Encara que aquesta idea és disputada, Marx va fer un escrit en relació amb la defensa de la Comuna. Publicat com La Guerra Civil a França (1871), reuneix el primer (juliol 1870) i segon manifests (setembre 1870) del Consell General la AIT i el manifest de juny de 1871, escrits per Marx.