Problema ment-cos

El problema ment-cos és el nom que rep en filosofia de la ment l'estudi de les relacions entre la ment i el cos, és a dir, entre la part física de l'ésser humà i la seva part no material, anomenada històricament ànima o esperit. Segons la postura que hom adopti per definir aquesta relació, es parla de monisme, dualisme o postures alternatives.

Els defensors del monisme sostenen que només existeix una realitat en la persona i que la distinció correspon a aspectes culturals o manifestacions d'aquesta única realitat. Per contra, els dualistes afirmen que les dimensions física i espiritual de l'individu pertanyen a realitats diferents, però discrepen sobre el pes que ocupa cadascuna i sobre com interaccionen entre elles. Les postures dites alternatives intenten fugir de la dicotomia històrica entre monisme i dualisme i aposten per esquivar o dissoldre el problema, argumentant que és una qüestió merament lingüística o conceptual o bé que és un afer que escapa a la capacitat d'explicació actual.

El problema sorgeix en intentar explicar com una entitat material, sigui el cos o sigui el cervell, pot engendrar consciència^[1] (i autoconsciència), que és el primer pas per poder parlar de ment.