Back Protaktinium Afrikaans ፕሮታክቲኒየም Amharic Protoactinio AN प्रोटैक्टीनियम ANP بروتكتينيوم Arabic پروطاكتينيوم ARY بروتكتينيوم ARZ Protactiniu AST Protaktinium Azerbaijani Protaktinium BAN

Protoactini

Protoactini
91Pa
tori ← protoactini → urani
Pr
↑
Pa
↓
(Uqt)
Aspecte
Brillant amb un llustre metàl·lic platejat



Línies espectrals del proactini
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Protoactini, Pa, 91
Categoria d'elements Actínids
Grup, període, bloc n/d, 7, f
Pes atòmic estàndard 231,03588
Configuració electrònica [Rn] 5f² 6d¹ 7s²
2, 8, 18, 32, 20, 9, 2
Configuració electrònica de Protoactini
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.) 		15,37 g·cm−3
Punt de fusió 1.841 K, 1.568 °C
Punt d'ebullició ? 4.300 K, ? 4.027 °C
Entalpia de fusió 12,34 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 481 kJ·mol−1
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 2, 3, 4, 5
(òxid bàsic feble)
Electronegativitat 1,5 (escala de Pauling)
Energia d'ionització 1a: 568 kJ·mol−1
Radi atòmic 163 pm
Radi covalent 200 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Tetragonal[1]
Protoactini té una estructura cristal·lina tetragonal
Ordenació magnètica Paramagnètic[2]
Resistivitat elèctrica (0 °C) 177 nΩ·m
Conductivitat tèrmica 47 W·m−1·K−1
Nombre CAS 7440-13-3
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del protoactini
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
229Pa sin 1,5 d ε 0,311 229Th
230Pa sin 17,4 d ε 1,310 230Th
231Pa ~100% 3,276×104 a α 5,150 227Ac
232Pa sin 1,31 d β− 1,337 232U
233Pa traça 26,967 d β− 0,5701 233U
234mPa traçae 1,17 min β− 2,29 234U
234Pa traça 6,75 h β− 2,195 234U

El protoactini és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és Pa i el seu nombre atòmic és 91. El protoactini és un element metàl·lic que pertany al grup dels actinoides, és mal·leable i presenta una brillantor metàl·lica intensa i s'altera ràpidament amb l'aire.[3] És superconductor per sota d'1,4 K. Fou descobert pel químic polonès Kasimir Fajans i per l'alemany Oswald H. Göhring el 1913. El 1917 el químic alemany Otto Hahn i la física austríaca Lise Meitner descobriren l'isòtop protoactini 231, el de més llarga durada, i aquesta l'anomenà protoactini perquè en desintegrar-se produeix actini. Cap mineral el conté i només apareix en forma d'impuresa en molt baixa concentració en els minerals d'urani. Només s'empra en estudis científics, destacant la datació de carbonats (espeleotemes, travertins, coralls, petxines marines), ossos i sediments marins.

  1. ↑ Donohue, J. «On the crystal structure of protactinium metal» (en anglès). Acta Crystallographica, 12, 9, 1959, pàg. 697. DOI: 10.1107/S0365110X59002031.
  2. ↑ Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds Arxivat 2012-01-12 a Wayback Machine., a Handbook of Chemistry and Physics, 81a edició, CRC press (en anglès).
  3. ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 18. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 395. ISBN 84-7739-018-5. 

Developed by StudentB