Protoindoeuropeu

Si busqueu els parlants del protoindoeuropeu, vegeu protoindoeuropeu (poble)

Protoindoeuropeu

cap valor
Data	mil·lenni IV aC
Tipus	protollengua, llengua extinta i llengua no-escrita
Ús
Autòcton de	protoindoeuropeus
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees
Característiques
Sistema d'escriptura	cap valor

El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees. Ha estat reconstruïda mitjançant el mètode comparatiu, sobretot a partir de les semblances entre el sànscrit, el grec clàssic, i el llatí i, posteriorment, a més, amb les reconstruccions de les altres llengües del grup, com l'antic germànic, o llengües força arcaiques que encara es parlen, com el lituà. Determinats estudiosos afirmen que prové del nostràtic ^[1] o almenys d'una llengua intermèdia, el protoindouràlic.^[2]

L'origen de l'indoeuropeu es data cap al 3000 aC. Més endavant, cap al 2000 aC, ja hi ha diferències notables entre les llengües nascudes d'aquesta llengua (llengües indoeuropees), per exemple amb la separació de la branca anatòlica. A partir de les dades lingüístiques i arqueològiques descobertes durant la segona meitat del segle xx, sembla que els suposats parlants d'aquesta llengua, els protoindoeuropeus, van viure a la prehistòria a les estepes a l'oest dels Urals, entre la mar Càspia i la mar Negra. Eren un poble nòmada que va domesticar el cavall, i que es va dividir en unes quantes tribus, fet que explicaria la fragmentació lingüística.