Protozous

Infotaula de nom comúProtozous
Nom comú sense valor taxonòmic
Estructura interna d'un protozou
Estructura interna d'un protozou

Els protozous són organismes unicel·lulars eucariotes heteròtrofs.[1] Moltes espècies de protozous viuen com a paràsits en animals o plantes i altres són de vida lliure formant part del zooplancton.[2][3] Alguns d'ells poden parasitar en l'ésser humà, constituint les protozoosis, com l'amebosi, la giardiosi, la criptosporidiosi (produïda majoritàriament per Cryptosporidium parvum) o la toxoplasmosi. Els aliments i l'aigua poden ser vies de transmissió de protozous parasitaris. Pertanyen al Regne (biologia) dels protoctists.

Pel seu caràcter mòbil i heteròtrof s'havien classificat tradicionalment entre els animals, i posteriorment dins del regne dels protistes. Actualment se les considera un conjunt parafilètic.

Els protozous més comuns són: l'ameba, el parameci, el plasmodi, tripanosoma, Cryptosporidium parvum i Giardia lamblia. Tots quatre tenen un tipus de locomoció diferents com per exemple el moviment per flagel·lació, el ciliat i el moviment per pseudòpodes. Tot i això alguns ni tan sols es mouen, es desplacen pel moviment d'un altre ésser viu, són els esporozous. Es reprodueixen de manera asexual i sexual, és a dir son hermafrodites.

Però també poden fer la funció de resistència quan detecten condicions adverses, una mica com la forma de resistència (o espora de resistència) dels bacteris.

  1. «Protozous». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Panno, Joseph. The cell: Evolution of the First organisms (en anglesa). Facts on File, Inc, 2005. ISBN 0-8160-4946-7. 
  3. Bertrand, J.C; et al. Environmental Microbiology: Fundamentals and Applications (en anglesa). Springer Science + Business Media Dordrecht, 26 de gener de 2015. ISBN 978-94-017-9118-2. 

Developed by StudentB