Publi Septimi Geta

Publi Septimi Geta
	;
Nom original	(la) Publius Septimius Geta
Biografia
Naixement	7 març 189 ; Roma
Mort	26 desembre 211 (22 anys); Roma
Causa de mort	homicidi
Sepultura	castell de Sant'Angelo
Emperador romà
	209 – 26 desembre 211 ; ← Septimi Sever
Senador romà
Cònsol romà
Dades personals
Religió	Religió de l'antiga Roma
Activitat
Ocupació	mecenes
Període	Alt Imperi Romà
Família
Família	Dinastia severa
Pares	Septimi Sever i Júlia Domna
Germans	Caracal·la; Septimia Major; Septimia Minor

El títol de l'article conté noms romans; el nomen és «Septimi» i el cognomen és «Geta».

Publi Septimi Geta (llatí: Publius Septimius Geta) també conegut com a Lluci Septimi Geta (Lucius Septimius Geta) fou el segon fill de l'emperador Septimi Sever i de l'emperadriu Júlia Domna.^[1] Va néixer a Mediolànum el 27 de maig del 189, tres anys abans que el seu pare va pujar al tron.^[1] El nom l'hauria agafat del seu avi patern o d'un oncle patern (un germà de Septimi Sever que portava el mateix nom: Publi Septimi Geta).

De jove Geta va acompanyar el seu pare a la guerra contra els parts. El 198 Caracal·la, el fill gran, fou declarat august (Geta tenia 19 anys) i les tropes van aclamar Geta com a Cèsar, càrrec que poc després va confirmar l'emperador i el senat.

Apareix anomenat com a cèsar, pontífex i princeps juventutis a medalles o monedes datades entre el 205 i la seva mort el 212. El 205 fou cònsol per primera vegada i el 208 per segona vegada; en aquest segon consolat va anar a Britànnia; el 209 va rebre el poder tribunici i el títol d'august equiparat amb el seu germà.

El 211 Septimi Sever va morir a Eboracum (l'actual York a Anglaterra)^[2] i els seus dos fills, Caracal·la i Geta, van tornar a Roma. Des de llavors la rivalitat no va parar de créixer; l'odi va derivar en violència. Caracal·la hauria fet diversos intents de matar Geta, però aquest va prendre tota mena de precaucions.

Al cap d'uns mesos Caracal·la va fingir un desig de reconciliació i va aconseguir que Geta baixés la guàrdia i retirés part de la seva escorta. La mare Júlia els va convidar ambdós a la seva cambra per intentar la reconciliació però Caracal·la ja havia posat al lloc uns centurions que quan Geta va entrar el van matar. Júlia, que no en sabia res, va intentar inútilment protegir amb el seu cos el seu fill petit; després fou obligada a aprovar el fet si es volia escapar a la mateixa sort. El van assassinar probablement el febrer del 212 quan Geta tenia 23 anys.

Caracal·la va ordenar una damnatio memoriae: la destrucció de totes les seves estàtues i que foren eliminades totes les inscripcions en honor seu, i la supressió de les monedes amb la seva cara; tot i així s'han conservat moltes monedes i medalles.^[3] A les primeres monedes apareix esmentat com Lucius i Publius però a partir del 205 només apareix la forma Publius.^[1]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Ramsay, William. «Geta, L. Septimius». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870.
↑ Liddell, Henry George. «Eboracum». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood (en anglès). Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.
↑ Krüpe, Florian. Die damnatio memoriae: über die Vernichtung von Erinnerung [La damnatio memoriae: sobre la destrucció de la memòria] (tesi). Gutenberg: Computus-Druck Satz & Verl, 2011. ISBN 9783940598011.

[smith-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Ramsay, William. «Geta, L. Septimius». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870.

[smithgeo-2] Liddell, Henry George. «Eboracum». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood (en anglès). Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.

[3] Krüpe, Florian. Die damnatio memoriae: über die Vernichtung von Erinnerung [La damnatio memoriae: sobre la destrucció de la memòria] (tesi). Gutenberg: Computus-Druck Satz & Verl, 2011. ISBN 9783940598011.

[1]

[2]

[3]