Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | PBS | ||||
Tipus | cadena de televisió emissora pública | ||||
Forma jurídica | associació 501(c)(3) | ||||
Història | |||||
Reemplaça | National Educational Television (1970) | ||||
Creació | 3 novembre 1969 | ||||
Fundador | Hartford N. Gunn Jr., John Macy i James Day | ||||
Activitat | |||||
Produeix | televisió pública | ||||
Membre de | National Digital Stewardship Alliance | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Propietari de | |||||
Altres | |||||
Premis
| |||||
Lloc web | pbs.org | ||||
Public Broadcasting Service (PBS) és una cadena estatunidenca de televisió pública i no comercial,[1][2][3][4] amb seu a Crystal City, Arlington, Virgínia.[5][6][7][8] PBS és una organització sense ànim de lucre finançada amb fons públics i el proveïdor més destacat de programes educatius a les televisions públiques dels Estats Units,[9][10][11][12] que distribueix programes com Frontline, Nova, PBS NewsHour, Masterpiece, Barri Sèsam, i This Old House.[13] Fou creada el 1969 assumint moltes de les funcions de la seva predecessora la National Educational Television (NET).[14]
PBS es finança amb una combinació de quotes de les emissores de membres, la Corporació de Radiodifusió Pública, i donacions tant de fundacions privades com de ciutadans individuals. Tot el finançament proposat per a la programació està subjecte a un conjunt d'estàndards per garantir que el programa estigui lliure d'influència de la font de finançament.[15] PBS té més de 350 canals de televisió membres, moltes de les quals són propietat d'institucions educatives, grups sense ànim de lucre independents o afiliats a un districte escolar públic local o institució educativa universitària, o entitats que són propietat o estan relacionades amb el govern estatal.[16]
El 2020 PBS comptava amb 169 operadors de llicències educatives no comercials que operaven 348 estacions de televisió als Estats Units.[17] D'aquestes 169 llicències, 86 són d'organitzacions comunitàries, 57 d'universitats, 20 d'autoritats estatals i 6 d'autoritats locals o municipals. A diferència de les grans cadenes comercials com NBC, CBS, ABC, Fox i The CW, les estacions filials de la PBS poden triar i comprar els programes que desitgin de les distribuïdes per la PBS o directament d'altres estacions o productors.
Això fa que la programació tingui un alt nivell de continguts locals o dirigits al seu públic específic, a diferència de les cadenes comercials que lliuren part del seu temps a la programació de la cadena a la qual estan afiliades. A diferència del seu homòleg radiofònic, la National Public Radio (NPR), la PBS no compta amb un departament de premsa central a escala nacional o una productora nacional. Tota la programació que la PBS distribueix és produïda o contractada per les estacions membres. El finançament de la PBS ve de les estacions afiliades (47%), la CPB i fons federals (24%), royalties, drets de retransmissió, serveis de satèl·lits i ingressos d'inversions (14%) i venda de productes educatius (12%).