Classificació | quark i partícula elemental |
---|---|
Composició | Partícula elemental |
Estadística | Fermiònica |
Grup | Quark |
Generació | Segona |
Interaccions | Forta, Feble, electromagnètica, gravitatòria |
Símbol | s |
Antipartícula | Antiquark s (s) |
Teorització | Murray Gell-Mann (1964) George Zweig (1964) |
Descoberta | 1968 |
Massa | 95+5 −5 [[MeV/c2]][1] |
Desintegració en | Quark amunt |
Càrrega elèctrica | –1⁄3 e |
Càrrega de color | Blau, verd o vermell |
Espín | 1⁄2 |
Isoespín feble | LH: −1⁄2, RH: 0 |
Hipercàrrega feble | LH: 1⁄3, RH: −2⁄3 |
Paritat | 1 |
Número de partícula de Monte Carlo | 3 |
El quark s, simbolitzat , també anomenat quark estrany, és un dels sis tipus o aromes de quark.[2] És una partícula fonamental de la matèria (la major part de la qual està formada per quarks i leptons), que es caracteritza per tenir una càrrega elèctrica de –1/3 de la càrrega elemental,[3] un isoespín feble (isoespín a la força nuclear feble) de –1/2 i una aroma de –1/2. La seva massa és d'entre 80 MeV/c² i 4 130 MeV/c². Com tots els quarks, té càrrega de color i és sensible a la gravetat i a la força nuclear forta. La seva antipartícula és l'antiquark s, que té càrrega d'anticolor.
Fou un dels tres primers quarks a ser postulat, amb els quarks u i d i amb la mateixa teoria de quarks del físic estatunidenc Murray Gell-Mann el 1964.[4] El quark s pertany al grup de quarks de segona generació, i és més inestable que els de la primera (quarks u i d). La seva vida mitjana es considera que és curta, com la dels leptons de segona generació, però resulta molt difícil de mesurar a causa del seu confinament. Sí que se sap que els hadrons que forma es desintegren ràpidament.
Quan algun quark o antiquark s és present en un hadró, el dota d'un nombre quàntic anomenat «estranyesa», que ara es defineix com al nombre d'antiquarks s menys el nombre de quarks s, però que és un concepte que ja existia abans d'haver proposat la teoria de quarks i en particular el quark s. De fet, sembla que al començament aquest quark podria haver estat batejat com a ‘quark al costat’ (en anglès, sideways, que comença per la lletra s igual que strange) i va passar a anomenar-se ‘estrany’ més tard, quan hom el va incloure en el que aleshores es coneixia com a partícules estranyes, caracteritzades per tenir una vida mitjana estranyament més alta que la que hom podria esperar.