Quars | |
---|---|
Fórmula química | SiO₂ |
Epònim | filons creuats |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 04.DA.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DA.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.01a |
Dana | 75.01.03.01 |
Heys | 7.8.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Hàbit cristal·lí | prismàtic hexagonal, en druses, massiu, de gra fi a microcristal·lí |
Estructura cristal·lina | a = 4,9133 Å, c = 5,4053 Å; Z = 3 |
Grup puntual | trigonal 32 |
Grup espacial | P3₁21 i P3₂21 |
Massa molar | 60,083 g·mol−1 |
Color | incolor o blanc. Segons les varietats pot presentar diversos colors. |
Macles | molt comunes: segons llei de Dauphiné ({0001}); llei del Brasil (amb {1120} com a pla de contacte) i llei del Japó (amb {1122} com a pla de contacte). |
Exfoliació | rarament observable; molt pobra en {1011}; {0111} i {1010} |
Fractura | concoidal, estellosa |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 7 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | transparent a translúcida |
Gravetat específica | 2,65; variable entre 2,59 i 2,63 en varietats impures |
Densitat | 2,65 g/cm³ |
Propietats òptiques | uniaxial (+) |
Índex de refracció | nω = 1.543–1.545 nε = 1.552–1.554 |
Birefringència | +0.009 (interval B-G) |
Pleocroisme | no en té |
Fluorescència | pot ser triboluminescent, amb fluorescència groga, taronja, crema i verda |
Punt de fusió | 1670 °C (β tridimita), 1713 °C (β cristobalita) |
Solubilitat | en HF |
Altres característiques | piezoelèctrica |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1967 s.p. |
Any d'aprovació | abans de 1959[a] |
Símbol | Qz |
Referències | [1][2][3][4] |
El quars és un mineral molt comú, el més abundant que es pot trobar a la superfície terrestre.[1] És un compost químic de silici i oxigen (diòxid de silici o sílice) amb fórmula SiO₂. Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a la classe dels òxids, mentre que a la classificació de Dana, és considerat un tectosilicat.[6] El quars és un mineral que pot presentar diferents colors depenent molt de les impureses i d'alguns defectes en l'estructura cristal·lina (centres de color).
Es creu que el seu nom prové de l'alt alemany twarc.[7] La seva duresa és de 7 en l'escala de Mohs i presenta una densitat de 2,65 g/cm³. El quars sovint presenta macles i l'exfoliació és molt rarament visible. El quars és conegut per les seves propietats piezomètriques i abrasives, propietats que han fet del quars un mineral àmpliament utilitzat durant la història però sobretot els darrers anys.[8] El quars és un dels minerals amb més varietats; aquestes varietats es poden dividir en varietats macrocristal·lines (cristalls visibles a ull nu) i varietats microcristal·lines (cristalls no visibles a ull nu). De les varietats macrocristal·lines, els espècimens més coneguts són el cristall de roca, el quars fumat, el quars rosa, l'ametista, la citrina, el quars blau, el jacint de Compostel·la i l'ull de tigre. De les varietats microcristal·lines destaquen la calcedònia, l'àgata (una subvarietat de calcedònia), l'ònix, el jaspi i l'aventurina.[1]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades etimolog
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades TQPfisiques
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/>
corresponent.