Quarteta

En mètrica catalana, una quarteta és l'estrofa que té quatre versos d'art menor (de 8 o menys de 8 síl·labes). Una sola pot confegir un poema: madrigal, epigrama, epitafi, sàtira, etc. Habitualment és isosil·làbica. Es diferencia del quartet en què és una estrofa d'art major (amb més de 8 síl·labes). Tot i que la distinció és pròpia de la poètica castellana barroca.[1] És un cas similar al de la quinteta i el quintet. Vegem un exemple:

Flor viva de l'aire,

libèl·lula atzur,

volares rondaire

per sobre el mur.

Maria Antònia Salvà. Libèl·lula

Una altra tipus d'estrofa conreada a la mètrica catalana és la corranda, que és una quarteta de versos heptasíl·labs rimats els parells, a vegades en rima consonant, d'altres en assonant. Pertany a la poesia popular. No és estrany trobar-les aplegades en dues i, en aquest cas, el darrer vers de la primera es repeteix en el primer de la segona.

Ocell de dues deveses,

bé pots viure regalat;

fadrí que en festeja dues,

no us fieu de sa bondat.

No us fieu de sa bondat

ni tampoc de son intent:

fadrí que en festeja dues

no porta bon pensament.

Anònim, cançoner tradicional

S'hi pot copsar la repetició del vers quart i cinquè, aquest últim inicia la segona quarteta. Les corrandes mallorquines tenen la peculiaritat de presentar rimes encreuades en consonant.

  1. Bargalló Valls, Josep. Manual de Mètrica i versificació catalanes.. Barcelona: Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus., 1991, p. 132-133. 

Developed by StudentB