El querogen (Greek κηρός "cera" i -gen, "el que produeix")[1] és una mescla de composts químics orgànics que conformen una porció de la matèria orgànica de les roques sedimentàries.[2] No és soluble en solvents orgànics a causa de l'alta massa molecular (més de 1.000 daltons o 1000 Da; 1Da= 1 unitat de massa atòmica) dels seus composts constituents. La porció soluble s'anomena bitumen. Quan s'escalta a la temperatura adequada en l'escorça terrestre, (finestra del petroli ca. 60–160 °C, finestra del gas ca. 150–200 °C, ambdós dependents de la rapidesa amb què s'escalfa la roca font), alguns tipus de querogen alliberen petroli o gas natural, es coneixen col·lectivament com a hidrocarburs (combustibles fòssils). Quan es troben en altes concentracions en roques com esquists formen possibles roques mares. Els esquists rics en querogen que no s'han escalfat a altes temperatures per alliberar els seus hidrocarburs poden formar dipòsits de pissarra bituminosa
El químic escocès Alexander Crum Brown introduí el nom querogen el 1906.[3][4][5]