 Quiolita | |
|---|---|
 Cristall de quiolita de Groenlàndia | |
| Fórmula química | Na₅Al₃F14 |
| Epònim | pedra i neu  |
| Localitat tipus | Reserva natural d'Ilmen, óblast de Txeliàbinsk, Urals, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CE.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CE.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/B.05 |
| Dana | 11.6.11.1 |
| Heys | 8.6.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,01Å; c = 10,4Å; |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Color | gairebé incolora, blanc neu |
| Macles | en {011} |
| Exfoliació | perfecta en {001}; irregular en {011} |
| Duresa | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,998 g/cm³ (mesurada); 2,989 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,349 nε = 1,342 |
| Birefringència | δ = 0,007 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1846 |
| Símbol | Cio |
| Referències | [1] |
La quiolita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el nom del grec χιώυ, neu, i λίθος, pedra, en al·lusió a la seva aparença i similitud amb la criolita.