R.E.M.

R.E.M.
	; R.E.M., en concert a Pàdua, 22 de juliol de 2003. D'esquerra a dreta; Mike Mills, Michael Stipe, Bill Rieflin (que no forma part del grup) i Peter Buck.
Epònim	rapid eye movement (en)
Dades
Tipus	grup de rock
Història
Creació	abril 1980, Athens
Fundador	Michael Stipe, Mike Mills, Peter Buck i Bill Berry
Data de dissolució o abolició	21 setembre 2011
Activitat
Activitat	1980–2011
Afiliats	Peter Buck; Mike Mills; Michael Stipe
Membres anteriors	Bill Berry
Segell discogràfic	Hib-Tone; Warner Bros. Records; I.R.S.
Gènere	Rock; Rock alternatiu; College rock; Jangle pop
Influències	Patti Smith, Horses, Marquee Moon (en) , Roger McGuinn, The Troggs i The Velvet Underground
Obres destacables	(1981) Radio Free Europe; (1987) It's the End of the World as We Know It (And I Feel Fine); (1989) Stand; (1991) Losing My Religion; (1991) Out of Time (àlbum); (1991) Shiny Happy People; (1992) Everybody Hurts; (1992) Automatic for the People ;
Gerent/director	Jefferson Holt (1981–1996); Bertis Downs (1996–2011)
Format per	Michael Stipe, cantant principal, lletrista, compositor (1980–2011); Bill Berry, bateria, corista, compositor (1980–1997); Mike Mills, corista, compositor, multiinstrumentalista, baixista (1980–2011); Peter Buck, guitarrista, compositor (1980–2011); Jefferson Holt, mànager (1981–1996); Bertis Downs, advocat, mànager (1982–2011)
Altres
	Premis (2007) Rock and Roll Hall of Fame; (2006) Georgia Music Hall of Fame (en) ; (1991) Premi Grammy a la millor interpretació Pop vocal en grup o parella, per l'obra Losing My Religion ;
Lloc web	www.remhq.com

R.E.M. fou una banda estatunidenca de rock formada a Athens (Geòrgia, Estats Units) el 1980 per Michael Stipe (cantant), Peter Buck (guitarra), Mike Mills (baix elèctric), i Bill Berry (bateria i percussió). R.E.M. va ser una de les primeres bandes de rock alternatiu populars, destacada per la veu de Stipe, les lletres obscures.

R.E.M. va llançar el seu primer senzill, «Radio Free Europe» el 1981 amb la discogràfica independent Hib-Tone. El següent llançament va ser l'EP Chronic Town el 1982, i també va ser el primer senzill de la banda amb I.R.S. Records. El 1983, la banda va publicar el seu àlbum de debut, Murmur, amb molt bones crítiques. El 1987 la banda va aconseguir un dels seus principals èxits, amb el senzill «The One I Love», que li va permetre fitxar per Warner Bros.. A principis dels anys 90, quan el rock alternatiu va començar a popularitzar-se, R.E.M. era considerat un dels pioners del gènere i va llançar dos dels àlbums més reeixits de la banda, Out of Time (1991) i Automatic for the People (1992). El 1997 Bill Berry va deixar la banda, però Buck, Mills i Stipe van decidir continuar amb el projecte. Van evolucionar musicalment cap a un so més electrònic i pop, mesclant bones i mediocres crítiques musicals amb èxit comercial durant la següent dècada, acumulant més de 85 milions de còpies venudes arreu del món.

El 2007, la banda va ser inclosa al Saló de la Fama del Rock and Roll en la primera ocasió que van ser seleccionables. Tanmateix, el 21 de setembre de 2011, la banda anunciar la seva dissolució de forma amigable mitjançant el seu lloc web.^[1]^[2] Des de llavors, els seus integrants van continuar amb els respectius projectes musicals propis a la vegada que es van publicar diverses compilacions de R.E.M..

↑ Hilton, Robin. «R.E.M. Calls It A Day, Announces Breakup» (en anglès). NPR.org, 21-09-2011. [Consulta: 21 setembre 2011].
↑ Martorell, Núria. «R.E.M. se separa». El Periódico de Catalunya, 22-09-2011. [Consulta: 22 setembre 2011].

[REM_breakup-1] Hilton, Robin. «R.E.M. Calls It A Day, Announces Breakup» (en anglès). NPR.org, 21-09-2011. [Consulta: 21 setembre 2011].

[REMSeparacioElPeriodico-2] Martorell, Núria. «R.E.M. se separa». El Periódico de Catalunya, 22-09-2011. [Consulta: 22 setembre 2011].

[1]

[2]