El radi de van der Waals és la meitat de la mínima distància que separa els nuclis de dos àtoms adjacents no enllaçats.
Els radis de van der Waals i les superfícies de van der Waals associades s'utilitzen àmpliament per a l'estudi de l'empaquetament cristal·lí i l'anàlisi de les interaccions supramoleculars, en la cerca d'una millor comprensió de les propietats físiques dels cristalls moleculars, com ara els punts de fusió, el comportament magnètic o la conductivitat elèctrica.[1]