La radioactivitat natural és la radioactivitat que es presenta a la natura a causa de les cadenes d'elements radioactius naturals i d'origen no antropogènic.[1][2] Està present constantment en el medi ambient (sòl, masses d'aigua i aire) i en l'aire la seva concentració oscil·la segons els moviments de les masses d'aire, la pressió atmosfèrica, la contaminació i altres factors. També poden augmentar en un focus per causes naturals, com per exemple l'erupció d'un volcà, o humanes indirectes, com per exemple una excavació a terra per a fer els fonaments d'un edifici.
Una contribució important de radioactivitat natural atmosfèrica prové de la cadena de desintegració del radó, ja que alguns àtoms d'aquest gas que es troben al sòl es van escapant per osmosi entre els porus del terra cap a l'aire. Una altra petita aportació prové de la que aconsegueix travessar l'atmosfera de fora cap endins i que és produïda per raigs còsmics d'alta energia.
La radioactivitat natural té el mateix comportament física, química, nuclear i toxicològicament que l'artificial. El terme “natural” o “artificial” serveix només per a diferenciar el seu origen. Existeix radioactivitat natural de tipus alfa, beta i gamma; i també radioactivitat artificial de tipus alfa, beta i gamma; que és exactament igual (nuclis d'heli, electrons o positrons, i fotons, respectivament).