 | |
| Tipus | spike fiddle (en)  i necked bowl lutes (en)  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 321.321 |
| Originari de | Indonèsia |
El rebab, de l'àrab الرباب, ar-rabāb, és un instrument de corda, aparegut per primer cop a l'Afganistan, a tot tardar al segle viii aC, i que es difongué a través de les rutes comercials islàmiques fins a l'Àndalus i parts de l'Europa de l'Est, passant per tot el territori islàmic actual, i per l'Est fins a la Xina. És el primer instrument a arquet que va arribar a l'Occident.[1] La varietat que es toca amb arquet (versemblantment l'original) sovint té una punxa a davall per recolzar-hi l'instrument (com els violoncels actuals).
Les versions «pinçades», com el rebab kabuli (de vegades anomenat rubab) es toquen amb plectre com el llaüt, mentre altres versions es toquen amb arquet. Un d'aquests instruments és el Gusle, un instrument molt difós als Balcans. És gairebé segur que és un avantpassat del violí europeu, a través del rabec medieval. És utilitzat en una gran varietat de conjunts i gèneres musicals musicals, en consonància amb la seva gran distribució, i es construeix i es toca de diferents maneres en diferents zones.
En la classificació de Hornbostel-Sachs pertany al grup: 321.321 dels llaüts amb caixa de ressonància en forma de bol.
- ↑ "15.2. El món islàmic" Arxivat 2010-12-09 a Wayback Machine. Web del Museu de la Música de Barcelona