| ||||
| ||||
Informació | ||||
---|---|---|---|---|
Capital | Tournai, Bèlgica (431-508) París, França (508-768) | |||
Idioma oficial | Llatí | |||
Altres idiomes | Llatí vulgar, fràncic, occità, gòtic | |||
Religió | catolicisme | |||
Moneda | diner | |||
Període històric | ||||
Establiment | Segle V | |||
Clodoveu I esdevé rei dels francs salis | 481 | |||
Fi dels merovingis, Pipí I el Breu funda la Dinastia carolíngia | 751 | |||
Carlemany és coronat emperador d'Occident, formalització de l'Imperi Carolingi | 800 | |||
El Regne de Francia Occidentalis se separa del Regne de Lotaríngia (Alemanya) i del Regne d'Itàlia | 843 | |||
Accés al tron d'Hug Capet | 987 | |||
Política | ||||
Forma de govern | Monarquia electa | |||
Rei dels francs | ||||
• 481-511: | Clodoveu I | |||
• 613-629: | Clotari II | |||
• 629-639: | Dagobert I | |||
• 751-768: | Pipí el breu | |||
• 768-814: | Carlemany |
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el segle v. Aquests regnes, units al Regne dels Francs (Regnum Francorum en llatí), persistiren durant l'alta edat mitjana entre els segles v i ix.[1]