Reichskommissariat Ukraine (de) Райхскомісаріат Україна (uk) | ||||
Tipus | Reichskommissariat i entitat territorial administrativa | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Capital | Rivne | |||
Població humana | ||||
Idioma oficial | alemany ucraïnès | |||
Dades històriques | ||||
Anterior | ||||
Creació | 1941 | |||
Dissolució | 1944 | |||
Següent | República Socialista Soviètica d'Ucraïna | |||
Organització política | ||||
Forma de govern | Colònia de l'Alemanya Nazi[1] | |||
• Cap de govern | Erich Koch | |||
Moneda | ruble del Reichskommissariat Ukraine | |||
Durant la Segona Guerra Mundial, el Reichskommissariat Ukraine (abreujat com a RKU) era el règim d'ocupació civil (Reichskommissariat) de gran part de l'Ucraïna ocupada per l'Alemanya nazi (que incloïa zones adjacents de les actuals Belarús i Polònia d'abans de la guerra). Estava governat pel Ministeri del Reich per als Territoris Orientals Ocupats dirigit per Alfred Rosenberg. Entre setembre de 1941 i agost de 1944, el Reichskommissariat va ser administrat per Erich Koch com a Reichskommissar. Les tasques de l'administració incloïen la pacificació de la regió i l'explotació, en benefici alemany, dels seus recursos i gent. Adolf Hitler va emetre un decret del Führer que definia l'administració dels territoris orientals recentment ocupats el 17 de juliol de 1941.[2]
Abans de la invasió alemanya, Ucraïna era una república constituent de la Unió Soviètica, habitada per ucraïnesos amb minories russa, polonesa, jueva, belarussa, alemanya, romaní i tàrtara. Va ser un tema clau de la planificació nazi per a l'expansió de l'estat alemany després de la guerra. L'ocupació nazi d'Ucraïna va posar fi a la vida de milions de civils a l'Holocaust i altres assassinats en massa nazis: s'estima entre 900.000 i 1,6 milions de jueus i 3[3] a 4[4] milions d'ucraïnesos no jueus van ser assassinats durant l'ocupació; altres fonts estimen que 5,2 milions de civils ucraïnesos (de tots els grups ètnics) van morir a causa de crims contra la humanitat, malalties relacionades amb la guerra i fam que representaven més del 12% de la població d'Ucraïna en aquell moment.[5]