Nom original | (de) Karl Paul Reinhold Niebuhr |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 21 juny 1892 Wright City (Missouri) |
Mort | 1r juny 1971 (78 anys) Stockbridge (Massachusetts) |
Sepultura | Stockbridge Cemetery (en) |
Religió | Luteranisme |
Formació | Yale Divinity School Eden Theological Seminary (en) Elmhurst University (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Teologia |
Ocupació | teòleg, filòsof, politòleg, professor d'universitat, ètic |
Activitat | 1915 - |
Ocupador | Union Theological Seminary |
Membre de | |
Influències | |
Família | |
Cònjuge | Ursula M. Niebuhr (1931–) |
Fills | Elisabeth Sifton |
Germans | H. Richard Niebuhr |
Premis | |
Karl Paul Reinhold Niebuhr (1892–1971) fou un teòleg reformista, filòsof moral, comentarista de temes polítics i afers públics, i professor al Union Theological Seminary de Nova York durant més de 30 anys. Niebuhr fou un dels més destacats intel·lectuals nord-americans amb posicionaments públics durant diverses dècades del segle XX i va rebre la Medalla Presidencial de Llibertat el 1964. Va escriure i va parlar freqüentment sobre la intersecció de religió, política, i política pública en la majoria dels seus llibres més influents incloent-hi Moral Man and Immoral Society i The Nature and Destiny of Man. Aquest darrer és considerat com ell número 18 dels 100 llibres de no ficció més influents del segle XX per la Modern Library.[1] Andrew Bacevich va qualificar el llibre de Niebuhr The Irony of American History com "el llibre més important mai escrit sobre la política exterior dels EUA."[2] L'historiador Arthur Schlesinger Jr. va descriure Niebuhr com "el teòleg americà més influent del segle XX",[3][4] i la revista Time el va definir pòstumament com "el teòleg protestant més gran d'Amèrica des de Jonathan Edwards."
Va començar com a ministre de l'església protestant amb un fort compromís amb la classe treballadora a la dècada de 1920, compartint amb molts altres ministres un fort compromís amb els posicionaments del pacifisme i el socialisme. El seu pensament va evolucionar durant la dècada de 1930 vers un realisme teològic de caràcter neo-orthodox mentre va desenvolupar la perspectiva filosòfica coneguda com "realisme cristià".[5] A The Children of Light and the Children of Darkness (1944) va atacar l'utopisme per la seva incapacitat per tractar la realitat: "La capacitat de justícia de l'home fa possible la democràcia; però la inclinació de l'home a la injustícia fa necessària la democràcia".
El realisme de Niebuhr es va consolidar després de 1945 i va donar suport als esforços de la política nord-americana per afrontar el comunisme soviètic arreu del món. Va ser un dels pensadors més influents dedicat als afers públics dels anys 40 i 50 del segle xx.[4] Niebuhr es va enfrontar amb els posicionaments religiosos de tipus liberal tot criticant la seva posició un pèl naif en relació a les contradiccions entre la naturalesa humana i l'optimisme de l'Evangeli social. També es va enfrontar amb el conservadorisme religiós a qui va criticar una lectura ingènua de les escriptures i la seva irada curta sobre el que era la "vertadera religió". Durant aquest temps va ser vist per molts com el rival intel·lectual de John Dewey.[6]
Les contribucions de Niebuhr a la filosofia política inclouen utilitzar els recursos de la teologia per argumentar a favor del realisme polític. La seva feina ha influït també significativament la teoria sobre relacions internacional influint, molts acadèmics a allunyar-se de l'idealisme i a abraçar el realisme.[7] Un gran nombre d'estudiosos, incloent-hi científics polítics, historiadors polítics, i teòlegs, ha estat influenciats pel seu pensament. A banda d'acadèmics, activistes com Myles Horton i Martin Luther King Jr., nombrosos polítics, entre els que cal citar Hillary Clinton, Hubert Humphrey, Dean Acheson, James Comey, Madeleine Albright, i John McCain, així com els presidents Jimmy Carter i Barack Obama,[8] han destacat la influència de Niebuhr en el seu pensament.[9][2][10][11][12] En els anys recents l'interès per Niebuhr s'ha renovat en part gràcies a l'admiració que li va manifestar el president Obama.[13] L'any 2017, la cadena de televisió pública PBS (Public Broadcasting Service) va fer públic un documental sobre Niebuhr titulat An American Conscience: The Reinhold Niebuhr Story.
A més dels seus comentaris polítics, Niebuhr és també conegut per haver escrit la Pregaria de la Serenitat, una oració molt difosa que va ser popularitzada per Alcohòlics Anònims.[14][15] Niebuhr fou també un dels fundadors de les associacions Americans for Democratic Action i International Rescue Committee. També va passa per l'Institute for Advanced Study a Princeton i va exercir com a professor visitant a Harvard i Princeton.[16][17][18]