Un reliquiari és un recipient sovint de la mida d'una capsa petita o estoig on es guarden relíquies o records dels sants i exposar-les a la veneració dels fidels. Van estar en ús amb el nom de encólpium als primers segles de l'Església, encara que en aquell temps tenien caràcter privat i es portaven penjants del coll en forma de capsetes o de medalles amb figures i inscripcions.
Consten exemplars almenys del segle iv com les del Tresor de Monza, regalats per Sant Gregori a la reina Teodolina. Entre ells hi ha unes certes ampolletes molt comunes en aquella època, que només contenien cotó xop en oli beneït o pres de les làmpades que cremaven junt al sepulcre d'algun màrtir. Per a la veneració pública de les relíquies en aquells primers segles bastaven els sepulcres i altars que les contenien. Però des del segle ix van començar a col·locar-se a més a més sobre l'altar reliquiaris en forma de capsetes o arquetes.
Aquesta forma de reliquiari va continuar als segles posteriors fins a l'època d'art ogival sent preferides les arquetes més o menys riques, segons la magnitud de les relíquies i la magnificència del donant i aprofitant-se amb freqüència per a l'objecte arquetes d'ús profà. Entre aquestes hi ha :
El reliquiari va prendre des del segle xiii formes molt variades i artístiques, estant les principals:
A la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya hi ha el reliquiari d'argent daurat amb relíquies del fèmur de Sant Jordi, realitzada per l'argenter Felip Ros i donada la relíquia per Guillem de Sant Climent, ambaixador de França a les Corts de Felip II de Castella.