Responsabilitat

La paraula responsabilitat prové del llatí responsum, que és una forma llatina del verb respondre. per això diem que responsabilitat és¨l'habilitat de respondre¨.

Existeixen diversos significats de la paraula responsabilitat en català:

• Com la imputabilitat o possibilitat de ser considerat subjecte d'un deute o obligació al no ser ordenat i capaç de fer alguna cosa això s'ha de fer al contrari (exemple: "Els conductors de vehicles automotors són responsables pels danys causats per les seues màquines").

• Com càrrec, compromís o obligació (exemple: "La meua responsabilitat en la presidència serà dur al nostre país a la prosperitat").

• Com sinònim de causa (exemple, "una pedra va ser la responsable de fracturar-li el crani").

• Com la virtut de ser la causa dels propis actes, és a dir, de ser lliure (exemple: "No podem atribuir-li cap responsabilitat a la pedra que va matar el pobre home, perquè es tracta d'un objecte inert que va caure al sòl per atzar").

• Com deure assumir les conseqüències dels nostres actes.

Responsable és aquell que conscientment és la causa directa o indirecta d'un fet i que, per tant, és imputable per les conseqüències d'aquell fet (és a dir, una acumulació de significats previs de responsabilitat), acaba per configurar-se un significat complex: el de responsabilitat com virtut per excel·lència dels éssers humans lliures. En la tradició kantiana, la responsabilitat és la virtut individual de concebre lliure i conscientment les màximes universalitzables de la nostra conducta. Per a Hans Jonas, en canvi, la responsabilitat és una virtut social que es configura sota la forma d'un imperatiu que, seguint formalment a l'imperatiu categòric kantià, ordena: “obra de tal manera que els efectes de la teua acció segueixen compatibles amb la permanència d'una vida humana autèntica en la Terra”. Dita imperativa es coneix com el "principi de responsabilitat".