Restrenyiment en un nen petit vist per raigs X. | |
Tipus | disfunció intestinal, signe clínic, símptoma a les deposicions i malaltia |
---|---|
Especialitat | gastroenterologia |
Clínica-tractament | |
Medicació polietilenglicol, tegaserod (en) , lactulosa, hidròxid de magnesi, polycarbophil calcium (en) , cisaprida, bisacodil, sorbitol, docusate (en) , glicerol, linaclotide (en) , lubiprostone (en) , methylnaltrexone (en) , naloxegol (en) , lactulosa, linaclotide (en) , sennoside A (en) , lubiprostone (en) , plecanatide (en) , vaginal splinting (en) , digital disimpaction (en) i digital fecal evacuation (en) | |
Classificació | |
CIM-11 | ME05.0 |
CIM-10 | K59.00 i K59.0 |
CIM-9 | 564.00 i 564.0 |
CIAP | D12 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0182020 |
DiseasesDB | 3080 |
MedlinePlus | 003125 |
eMedicine | 184704 |
MeSH | D003248 |
UMLS CUI | C0009806, C0237326 i C1257861 |
DOID | DOID:2089 |
El restrenyiment és una disfunció de l'intestí que fa que la deposició sigui poc freqüent o difícil de passar.[1] Els excrements sovint són durs i secs.[2] Altres símptomes poden incloure dolor i inflor abdominal.[3] Les complicacions del restrenyiment poden incloure hemorroides, fissura anal o impacció fecal.[2] La freqüència normal de deposicions en adults és d'entre tres per dia i tres per setmana.[2] Els nadons solen tenir de tres a quatre deposicions al dia, mentre que els nens petits solen tenir de dos a tres per dia.[4]
El restrenyiment té moltes causes.[2] Les causes habituals inclouen el moviment lent de les femtes dins del còlon, la síndrome de l'intestí irritable i els trastorns del sòl pelvià.[2] Les malalties associades subjacents inclouen l'hipotiroïdisme, diabetis, malaltia de Parkinson, malaltia celíaca, sensibilitat no celíaca al gluten, deficiència de vitamina B12, càncer de còlon, diverticulitis i malaltia inflamatòria intestinal.[2][5][6][7][8] Els medicaments associats amb el restrenyiment inclouen opioides, certs antiàcids, blocadors dels canals de calci i anticolinèrgics.[2] Dels que prenen opioides, al voltant del 90% desenvolupen restrenyiment.[9] El restrenyiment és més preocupant quan hi ha pèrdua de pes o anèmia, sang a les femtes, o hi ha antecedents de malaltia inflamatòria intestinal, o càncer de còlon a la família, o és de nova aparició en algú que és gran.[10]
El tractament del restrenyiment depèn de la causa subjacent i de la durada que ha estat present.[2] Les mesures que poden ajudar inclouen beure prou líquids, menjar més fibra, potser consumir mel[11] i fer exercici.[2] Si això no és efectiu, es poden recomanar laxants formadors de volum, osmòtics, suavitzants de femta o de tipus lubricant.[2] Els laxants estimulants generalment es reserven quan els altres tipus no són efectius.[2] Altres tractaments poden incloure bioretroalimentació o en casos rars cirurgia.[2]
A la població general, les taxes de restrenyiment són del 2 al 30 per cent.[12] Entre les persones grans que viuen en una residència, la taxa de restrenyiment és del 50 al 75 per cent.[9]