Orígens estilístics | blues, gospel, Jump blues i Jazz |
---|---|
Orígens culturals | Finals dels 40 en els Estats Units |
Instruments típics | Guitarra elèctrica - Baix elèctric - Saxòfon - Bateria - Piano |
Popularitat al Mainstream | En els 40 i en els 60. |
Formes derivades | Rock and Roll - Soul - Funk |
Creació | 1938 |
Part de | música popular |
Subgèneres | |
Doo-wop |
El Rhythm and blues (R&B o R'n'B) és un terme musical producte del màrqueting, introduït als Estats Units el 1949 per Jerry Wexler des de la revista Billboard. Va ser definit com una barreja de jazz, gòspel i blues.
El juny de 1949, Wexler va substituir la denominació "race records" (enregistraments de raça), amb connotacions racistes, per la de rhythm and blues, dins la categoria Billboard "Harlem Hit Parade". El terme s'utilitzava inicialment per identificar l'estil de música que combinava el format de blues de 12 compassos i un tipus de boogie-woogie, que més tard es convertiria en un element fonamental del rock and roll. El 1948, RCA Victor estava comercialitzant música negra amb la denominació Blues and Rhythm. Però aquesta definició actualment no té res a veure amb el R&B d'avui en dia.