![]() ![]() | |
Nom original | (de) Emil Erlenmeyer ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 28 juny 1825 ![]() Wehen (en) ![]() ![]() |
Mort | 22 gener 1909 ![]() Aschaffenburg ![]() |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Giessen Universitat de Heidelberg Universitat Tècnica de Múnic ![]() |
Director de tesi | Justus von Liebig ![]() |
Activitat | |
Lloc de treball | Heidelberg Múnic ![]() |
Ocupació | químic, professor d'universitat, farmacèutic ![]() |
Ocupador | Universitat Tècnica de Múnic Universitat de Heidelberg ![]() |
Membre de | |
Alumnes | Wilhelm von Miller ![]() |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Hans Bunte, Heinrich Kiliani i Wilhelm von Miller ![]() |
Família | |
Fills | Friedrich Gustav Carl Emil Erlenmeyer ![]() |
Richard August Carl Emil Erlenmeyer, conegut simplement com a Emil Erlenmeyer (Taunusstein, 28 de juny de 1825 - 22 de gener de 1909) fou un químic alemany.
Emil Erlenmeyer va ser professor a l'Institut Politècnic de Múnic entre 1863 i 1883. Els seus èxits més notables van ser la síntesi de la guanidina i la tirosina, així com l'explicació de l'estructura de compostos com la lactona.
També va contribuir a la química:
Va ser el primer a definir l'existència d'enllaços dobles i triples en la química del carboni. Va ser el primer a sintetitzar la guanidina, creatina i creatinina. Va establir la qual posteriorment s'anomenaria Regla d'Erlenmeyer (tautomería ceto-Enola). Recomanar la utilització del terme aromàtic per fer referència a tots els compostos de propietats similars al benzè.