Rin

Rin

(de) Rhein
Tipus	riu principal via navegable Xarxa federal de vies navegables d'Alemanya riu
Part de	conca del Rin European Union–Switzerland border (en) Frontera entre Alemanya i Suïssa Frontera entre Suïssa i Liechtenstein Frontera entre França i Alemanya Frontera entre Àustria i Suïssa
Inici
Continent	Europa
País de la conca	Suïssa, Liechtenstein, Alemanya, Països Baixos i França
Entitat territorial administrativa	Tujetsch (Suïssa)
Localització	Llac de Toma
Final
Entitat territorial administrativa	Països Baixos
Localització	Holanda del Sud
Desembocadura	Mar del Nord
46° 37′ 57″ N, 8° 40′ 20″ E / 46.6325°N,8.67222222°E / 46.6325; 8.67222222 B 51° 58′ 51″ N, 4° 05′ 35″ E / 51.9808°N,4.0931°E / 51.9808; 4.0931
Afluents	156
Distributari	IJssel, Waal i Nederrijn
Conca hidrogràfica	conca del Rin
Característiques
Dimensió	1.232,7 () km
Superfície de conca hidrogràfica	185.000 km²
Mesures
Cabal	2.200 m³/s
Història
Codi de catàleg	ThurGIS (gl) : 01. ,Geoportale des Kantons St.Gallen (gl) : 10506.

El riu Rin o Ren^[1] és un dels rius més llargs d'Europa. Té una longitud de 1.230 quilòmetres^[2] i un cabal mitjà de més de 2.000 m³/s.

Neix al llac de Toma (Grisons) als Alps suïssos, d'on s'allunya fluint essencialment cap al nord, on primer marca la frontera amb Suïssa i Liechtenstein; després es desvia cap a l'oest, forma el llac de Constança i fa frontera amb Alemanya i, més endavant, altra vegada en direcció nord, marca el límit entre aquest darrer estat europeu i França. Posteriorment es manté enterament dins d'Alemanya, on agafa de nou la direcció oest i, finalment, desemboca a la mar del Nord als Països Baixos, on juntament amb el Mosa forma un vast delta. La major part de la conca rau en territori alemany (100.000 dels 185.000 km²).

El nom "Rin" (llatí "Rhenus", alemany "Rhein" i neerlandès "Rijn") possiblement prové (com també els noms Roine, Rönne, o l'antiga denominació Rhaina per al Volga) de l'arrel indogermànica H1reiH per al concepte "fluir". D'aquesta arrel provenen, entre altres, paraules com "riu" en català, el verb alemany rinnen (escolar-se), o en el grec antic "rhëin" per fluir.