Orígens estilístics | Punk rock, post-punk,[1] Hardcore punk,[1][2] Hard rock,[3] New Wave, Folk rock[3] |
---|---|
Orígens culturals | començament dels anys 80 Regne Unit i Estats Units |
Instruments típics | Guitarra, Baix, Bateria |
Popularitat al Mainstream | Limitada, excepte grunge als EUA i Indie & Britpop al Regne Unit als dècada de 1990. Ampla d'aleshores ençà. |
Formes derivades | Indie i Grunge |
Origen | Estats Units d'Amèrica i Regne Unit |
Creació | 1978 |
Part de | rock i música alternativa |
Subgèneres | |
Britpop, college rock, dream pop, gothic rock, grunge, indie pop, indie rock, math rock, noise pop, noise rock, paisley Underground, Post-Britpop, jangle pop, post-rock, shoegazing, twee pop | |
Gèneres de fusió | |
Dance alternatiu, hip hop alternatiu, metal alternatiu, psychobilly, rock industrial, madchester, post-punk revival, riot Grrrl | |
Escenes regionals | |
Massachusetts, Seattle (Washington), Illinois, Maryland, Manchester (Anglaterra) | |
Mostra d'àudio |
El rock alternatiu o música alternativa són un conjunt de gèneres de rock que van nàixer la dècada de 1960 i van assolir les majors cotes de popularitat a la fi de la dècada de 1980, així com a tots els subgèneres que han aparegut a partir de tots aquests d'aleshores ençà. Aquests termes es van encunyar per descriure la música dels grups que gravaven els seus discos en discogràfiques independents i no s'ajustaven a la música comercial, o mainstream, de l'època.[4] Entre els diversos gèneres que han aparegut a l'escena independent, cal destacar el grunge, l'indie o el britpop, entre d'altres. Aquests estils tenen en comú l'herència de l'esperit del punk i dels gèneres que n'eixiren.[5]
Encara que la denominació fa referència al rock, alguns dels subgèneres també reben la influència d'altres estils com el pop rock, el folk o el jazz entre d'altres. Moltes vegades el terme s'ha usat de manera errònia a partir dels 90 com una expressió comodí per a anomenar, paradoxalment, al rock en general.[6][7]
Durant els 80, l'èxit comercial d'alguns grups alternatius que no van abandonar els seus plantejaments originals com R.E.M. o The Cure, va suposar que no s'hi donara tanta importància a gravar per a una discogràfica independent o tindre èxit únicament en circuits underground, com a ser una alternativa a la música comercial. Als anys 90 degut a l'èxit pertot arreu de corrents musicals com el grunge i el britpop, diversos grups etiquetats davall d'aquesta denominació van reeixir massivament.
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades American alt-rock
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Reynolds390