Retrat de Rogier van der Weyden, gravat de Cornelis Cort, 1572 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Rogier de la Pasture 1399 ↔ 1400 Tournai (Regne de França) |
Mort | 18 juny 1464 (64/74 anys) Brussel·les (Països Baixos Borgonyons) |
Sepultura | Catedral de Brussel·les |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura |
Lloc de treball | Itàlia (1450 (Gregorià)–1455 (Gregorià)) Brussel·les (1435 (Gregorià)–1464 (Gregorià)) Tournai (1432 (Gregorià)–1435 (Gregorià)) Tournai (1427 (Gregorià)–1432 (Gregorià)) Ferrara Nàpols Gènova Roma |
Ocupació | pintor, il·luminador, dibuixant projectista |
Art | Pintura |
Gènere | Pintura religiosa, retrat, natura morta i pintura d'història |
Moviment | Primitius flamencs |
Catàleg raonat | Rogier van der Weyden, catàleg de Châtelet (1999) |
Professors | Robert Campin |
Alumnes | Hans Memling |
Influències | |
Influències en | |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Família | Van der Weyden family (en) |
Cònjuge | Elisabeth Goffaert |
Obres destacables | |
Rogier van der Weyden o Rogier de le Pasture (Tournai, Hainaut, Bèlgica, 1399/1400 - Brussel·les, 18 de juny de 1464) era un pintor que formà part del moviment dels primitius flamencs. Encara que hi ha poques dades sobre la seva vida i que molts dels seus treballs més importants es varen destruir a finals del segle xvii, se'l considera com el pintor més influent del segle xv.[1]
Va ocupar el càrrec de pintor de la ciutat de Brussel·les i la seva obra consistí, per una banda, principalment en retrats de personatges i mandataris de la cort de Borgonya i, per l'altra, en pintura religiosa que en molts casos foren tríptics i políptics de grans dimensions. Dins d'aquesta especialitat, alguns passatges els tractava d'una manera semblant i es repetien d'una obra a una altra. Les crucifixions o les pietats no tan sols són temes recurrents en la seva obra, i tenen una composició molt similar.
Va formar-se amb Robert Campin i va ser contemporani de Jan van Eyck; ell i Van Eyck, des de diferents perspectives, van ser els artífexs del desenvolupament de l'escola flamenca del segle xv. Si Van Eyck, a partir de la seva ampla erudició i una treballada observació, va realitzar unes obres carregades de simbolisme, Rogier es va preocupar de representar, amb força realisme, els sentiments i sensacions —especialment els dolorosos— dels seus personatges, aconseguint-ho «com cap pintor no ho havia capturat mai».[2]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades panofsky245