Rosegadors

Rosegadors

Rodentia
Ratolí de bosc
Dades
Principal font d'alimentació	planta herbàcia
Font de	rodent meat (en)
Període
Paleocè superior - recent[1]
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Superordre	Euarchontoglires
Ordre	Rodentia Bowdich, 1821
Nomenclatura
Significat	‘Rosegadors’
Subordres
Anomaluromorpha Castorimorpha Hystricomorpha Myomorpha Sciuromorpha

Els rosegadors (Rodentia) són un ordre de mamífers que tenen com a caràcter distintiu el fet de presentar un únic parell de dents incisives de creixement continu a cada maxil·lar. Representen un 40% de totes les espècies de mamífers^[2] i són originaris de totes les masses terrestres del món tret de Nova Zelanda, l'Antàrtida i algunes illes oceàniques, tot i que l'activitat humana els ha acabat introduint a la majoria d'aquests altres indrets.

Abasten un ventall amplíssim de nínxols ecològics i estils de vida i ocupen gairebé tots els hàbitats terrestres, incloent-hi els medis creats per la mà humana. Poden ser arborícoles, excavadors, saltadors i semiaquàtics. De totes maneres, tenen en comú tot un conjunt de caràcters morfològics. Entre els rosegadors més coneguts hi ha els ratolins, les rates, els esquirols, els gossets de les praderies, els porcs espins, els castors, els conills porquins i els hàmsters. Els conills, les llebres i les piques, que també estan dotats d'incisives de creixement continu (tot i que amb dos parells d'incisives superiors en comptes d'un), antigament classificats com a rosegadors, ara tenen el seu propi ordre, el dels lagomorfs. Els rosegadors i els lagomorfs són tàxons germans i junts formen el clade dels glirs.

La majoria dels rosegadors són animals menuts de cos robust, potes curtes i cua llarga. Fan servir les seves afilades incisives per rosegar aliment, excavar caus i defensar-se. Així com la majoria es nodreixen de llavors i altres tipus de matèria vegetal, n'hi ha que tenen una dieta més variada. Solen ser animals socials i hi ha nombroses espècies que viuen en societat i mostren una comunicació complexa. Les relacions sexuals poden ser monògames, polígines o promíscues. Hi ha molts rosegadors que pareixen cries poc desenvolupades i una minoria que dona a llum cries en un estat de desenvolupament relativament avançat.

Molt pocs rosegadors s'han estès com a espècies hemeròfiles o animals de companyia, però són els que donen la imatge del grup en general. D'altra banda, nombroses espècies han estat molt poc investigades i tenen una difusió molt reduïda.