Tipus | àlbum d'estudi | ||
---|---|---|---|
Artista | Fleetwood Mac | ||
Publicat | 4 febrer 1977 | ||
Enregistrat | Febrer–Agost 1976 Criteria Studios, Miami - Record Plant Studios, Sausalito i Los Angeles - Zellerbach Auditorium, Berkeley - Wally Heider Studios, San Francisco - Davlen Recording Studio, North Hollywood | ||
Gènere | soft rock i pop-rock | ||
Durada | 39:03 | ||
Llengua | anglès | ||
Discogràfica | Big Brother Epic Records | ||
Productor | Fleetwood Mac, Ken Caillat i Richard Dashut | ||
Format | LP, estríming de música i descàrrega digital | ||
Pistes A1. Second Hand News A2. Dreams A3. Never Going Back Again A4. Don't Stop A5. Go Your Own Way A6. Songbird B1. The Chain B2. You Make Loving Fun B3. I Don't Want To Know B4. Oh Daddy B5. Gold Dust Woman
| |||
Cronologia | |||
| |||
Senzills de Rumours | |||
Rumors és l'onzè àlbum d'estudi de la banda de rock britànica nord-americana Fleetwood Mac, publicat el 4 de febrer de 1977 per Warner Bros Records. En la major part gravat a Califòrnia el 1976, va ser produït per la banda amb Ken Caillat i Richard Dashut. La banda volia continuar amb l'èxit comercial aconsseguit amb el seu àlbum homònim de 1975, però va haver de lluitar amb els problemes personals de relació dels seus components abans de començar la gravació. Les sessions d'estudi de Rumors van estar marcades per l'hedonisme i aquestes lluites internes que van donar forma a les lletres de l'àlbum. El baixista John McVie i la teclista i cantant Christine McVie s'acabaven de divorciar, així com el guitarrista i vocalista Lindsey Buckingham i la vocalista Stevie Nicks, deixant el bateria Mick Fleetwood com especatador de les seves desavenences.[1]
L'àlbum es va acabant convertint en un dels de majors vendes de tot el món amb 40 milions de còpies venudes. Va obtenir un premi Grammy i va estar com a número 1 de vendes durant 31 setmanes alternes segons la llista Billboard 200.[2] i està classificat en el número 15 de la llista Billboard dels millors albums de tots els temps.[3] Va arribar també al número 1 de la llista UK Albums Charts del Regne Unit.[4] La revista Rolling Stone el va classificar en la posició número 25 en la Llista dels 500 millors discs de tots els temps segons Rolling Stone
Es van extreure quatre senzills;«Dreams» que va arribar al número 1 dels Billboard Hot 100 i al número 24 dels UK Singles Charts, «Don't Stop» al número 3 i al 32 respectivament, «Go Your Own Way» al número 10 i 38 respectivament, i «You Make Loving Fun».[5][6]
Rumours va provocar crítiques molt bones en la premsa especialitzada, les lloances es van centrar en la gran qualitat de la producció i en les harmonies, que sovint depenien de la interacció dels tres vocalistes. El disc ha inspirat multitud d'obres musicals de diferents gèneres. Se l'ha considerat el millor treball del grup i ha aparegut en diverses llistes que repassen els millors discs dels anys 1970 i de la història. El 2004, Rumours es va remasteritzar i es va reeditar amb una pista addicional i un CD extra amb temes descartats de les sessions d'enregistrament, mentre que el 29 de gener de 2013, Warner Bros el va reeditar en una versió de tres CD també amb temes descartats inicialment i d'enregistraments trets de la seva gira de 1977.[7]