Samari

Samari
62Sm
prometi ← samari → europi - ↑ Sm ↓ Pu Taula periòdica
Aspecte
Blanc platejat Línies espectrals del samari
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Samari, Sm, 62
Categoria d'elements	Lantànids
Grup, període, bloc	n/d, 6, f
Pes atòmic estàndard	150,36
Configuració electrònica	[Xe] 6s2 4f6 2, 8, 18, 24, 8, 2
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	7,52 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	7,16 g·cm−3
Punt de fusió	1.345 K, 1.072 °C
Punt d'ebullició	2.067 K, 1.794 °C
Entalpia de fusió	8,62 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	165 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	29,54 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 1.001 1.106 1.240 (1.421) (1.675) (2.061)
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	4, 3, 2, 1 (òxid bàsic feble)
Electronegativitat	1,17 (escala de Pauling)
Energies d'ionització	1a: 544,5 kJ·mol−1
	2a: 1.070 kJ·mol−1
	3a: 2.260 kJ·mol−1
Radi atòmic	180 pm
Radi covalent	198±8 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Romboèdrica
Ordenació magnètica	Paramagnètic[1]
Resistivitat elèctrica	(t, a,) (α. poli) 0,940 µΩ·m
Conductivitat tèrmica	13,3 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(t, a,) (α. poli) 12,7 µm/(m·K)
Velocitat del so (barra prima)	(20 °C) 2.130 m·s−1
Mòdul d'elasticitat	(forma α) 49,7 GPa
Mòdul de cisallament	(forma α) 19,5 GPa
Mòdul de compressibilitat	(forma α) 37,8 GPa
Coeficient de Poisson	(forma α) 0,274
Duresa de Vickers	412 MPa
Duresa de Brinell	441 MPa
Nombre CAS	7440-19-9
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del samari
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 144Sm 3,07% 144Sm és estable amb 82 neutrons 146Sm sin 1,03×108 a α 2,529 142Nd 147Sm 14,99% 1,06×1011 a α 2,310 143Nd 148Sm 11,24% 7×1015 a α 1,986 144Nd 149Sm 13,82% 149Sm és estable amb 87 neutrons 150Sm 7,38% 150Sm és estable amb 88 neutrons 152Sm 26,75% 152Sm és estable amb 90 neutrons 154Sm 22,75% 154Sm és estable amb 92 neutrons

El samari és un element químic el símbol del qual és Sm i el seu nombre atòmic és 62. Pertany al 6è període de la taula periòdica; a la sèrie dels lantanoides; i, amb ells, al conjunt de les terres rares. Fou descobert espectroscòpicament el 1879 pel químic francès Paul-Émile Lecoq de Boisbaudran a partir del mineral samarskita-(Y), i l'anomenà a partir de la mateixa arrel, això és el llinatge del coronel rus V.Y. von Samarski-Bykhovets, cap del cos de mines rus, que havia aportat el mineral. És el primer element químic anomenat a partir del nom d'una persona.