Samari

Samari
62Sm
prometisamarieuropi
-

Sm

Pu
Aspecte
Blanc platejat



Línies espectrals del samari
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Samari, Sm, 62
Categoria d'elements Lantànids
Grup, període, bloc n/d6, f
Pes atòmic estàndard 150,36
Configuració electrònica [Xe] 6s2 4f6
2, 8, 18, 24, 8, 2
Configuració electrònica de Samari
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
7,52 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
7,16 g·cm−3
Punt de fusió 1.345 K, 1.072 °C
Punt d'ebullició 2.067 K, 1.794 °C
Entalpia de fusió 8,62 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 165 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 29,54 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 1.001 1.106 1.240 (1.421) (1.675) (2.061)
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 4, 3, 2, 1

(òxid bàsic feble)

Electronegativitat 1,17 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 544,5 kJ·mol−1
2a: 1.070 kJ·mol−1
3a: 2.260 kJ·mol−1
Radi atòmic 180 pm
Radi covalent 198±8 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Romboèdrica
Samari té una estructura cristal·lina romboèdrica
Ordenació magnètica Paramagnètic[1]
Resistivitat elèctrica (t, a,) (α. poli) 0,940 µΩ·m
Conductivitat tèrmica 13,3 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (t, a,) (α. poli) 12,7 µm/(m·K)
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 2.130 m·s−1
Mòdul d'elasticitat (forma α) 49,7 GPa
Mòdul de cisallament (forma α) 19,5 GPa
Mòdul de compressibilitat (forma α) 37,8 GPa
Coeficient de Poisson (forma α) 0,274
Duresa de Vickers 412 MPa
Duresa de Brinell 441 MPa
Nombre CAS 7440-19-9
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del samari
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
144Sm 3,07% 144Sm és estable amb 82 neutrons
146Sm sin 1,03×108 a α 2,529 142Nd
147Sm 14,99% 1,06×1011 a α 2,310 143Nd
148Sm 11,24% 7×1015 a α 1,986 144Nd
149Sm 13,82% 149Sm és estable amb 87 neutrons
150Sm 7,38% 150Sm és estable amb 88 neutrons
152Sm 26,75% 152Sm és estable amb 90 neutrons
154Sm 22,75% 154Sm és estable amb 92 neutrons

El samari és un element químic el símbol del qual és Sm i el seu nombre atòmic és 62. Pertany al 6è període de la taula periòdica; a la sèrie dels lantanoides; i, amb ells, al conjunt de les terres rares. Fou descobert espectroscòpicament el 1879 pel químic francès Paul-Émile Lecoq de Boisbaudran a partir del mineral samarskita-(Y), i l'anomenà a partir de la mateixa arrel, això és el llinatge del coronel rus V.Y. von Samarski-Bykhovets, cap del cos de mines rus, que havia aportat el mineral. És el primer element químic anomenat a partir del nom d'una persona.

  1. Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, a Handbook of Chemistry and Physics, 81a edició, CRC press (anglès)

Developed by StudentB