Back زغمونت الثاني أوغست Arabic زجمونت التانى اوجست ARZ Žīgėmonts Augusts BAT-SMG Жыгімонт II Аўгуст Byelorussian Жыгімонт Аўгуст BE-X-OLD Зигмунт II Август Bulgarian Sigismund II Aogust Breton Zikmund II. August Czech Sigismund 2. August af Polen Danish Sigismund II. August German

Segimon II August

Plantilla:Infotaula personaSegimon II August

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(lt) Žygimantas Augustas Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r agost 1520 Modifica el valor a Wikidata
Cracòvia (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juliol 1572 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Knyszyn (Polònia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacatedral de Wawel Modifica el valor a Wikidata
Rei de Polònia
20 febrer 1530 (Gregorià) – 7 juliol 1572 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióestadista Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei de Polònia
Gran duc de Lituània Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Jagelló Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCaterina d'Habsburg (1553 (Gregorià)–)
Bàrbara Radziwill (1547 (Gregorià)–)
Elizabet d'Àustria (1543 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaBarbara Gizanka
Diana di Cordona Modifica el valor a Wikidata
FillsBarbara Woroniecka
 () Barbara Gizanka Modifica el valor a Wikidata
ParesSegimon I Jagelló el Vell Modifica el valor a Wikidata  i Bona Sforza Modifica el valor a Wikidata
GermansAnna Jagiellon
Regina Szafraniec
Catherine Jagellon
Anna de Polònia
Isabella Jagiellon
Sophie Jagiellon
Catherine de Montfort
Hedwig Jagiellon
Wojciech Olbracht
John Jagiellon Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 20604271 Modifica el valor a Wikidata

Segimon II August (en polonès, Zygmunt II August; en lituà, Žygimantas III Augustas I) (Cracòvia, 1520 – Knyszyn, 1572) fou rei de Polònia i gran duc de Lituània (1548-1572). Era fill de Segimon I i de la princesa milanesa Bona Sforza. Es va casar tres cops, successivament amb Elisabet d'Habsburg, arxiduquesa d'Àustria, filla de l'emperador Ferran I, amb l'aristòcrata Bàrbara Radziwill i amb Caterina d'Habsburg, germana de la primera dona. Com que no va tenir descendència de cap d'aquests matrimonis, amb ell es va acabar la dinastia dels Jagellons i, la corona va esdevenir electiva des d'aleshores.

El 1561, l'últim mestre de l'Orde de Livònia, Gotthard Kettler, pel Tractat de Vílnius va secularitzar i dissoldre l'orde i es convertí al luteranisme, i Rússia i Polònia-Lituània van signar una treva d'un any.[1] El Ducat de Livònia es va lligar a Lituània en unió real des de la Unió de Grodno de 1566, es va convertir en un condomini polonès-lituà.[2]

Va acceptar les reformes que li proposava la Dieta els anys 1562 i 1563, que van ser la base del parlamentarisme polonès. Fou tolerant amb la reforma calvinista, que s'escampava per tot el regne. El 1569 per la Unió de Lublin va proclamar la unió de Polònia i Lituània en una república unida, la Confederació de Polònia i Lituània,[3] que acabaria resultant a la pràctica l'annexió polonesa del Gran Ducat. La tolerància religiosa i la florida cultural van caracteritzar el temps del seu regnat.

  1. ↑ Frost, 2000, p. 26.
  2. ↑ World and Its Peoples. Marshall Cavendish, setembre 2009, p. 1047–. ISBN 978-0-7614-7896-6 [Consulta: 13 agost 2012]. 
  3. ↑ von Rotteck, Carl. History of the World from the Creation to the Present Time (en anglès). vol.3-4. 28a ed.. Philadelphia: Leary&Getz, 1858, p. 171-172. 

Developed by StudentB