Per a altres significats, vegeu «Segon (desambiguació)». |
El primer rellotge atòmic del món, 1955 | |
Tipus | unitat bàsica del SI, unitat de temps, unitat base de UCUM i unitat derivada del SI amb nom especial |
---|---|
Sistema d'unitats | minut, sistema CGS i sistema MKS d'unitats |
Unitat de | durada, impuls específic per pes, període de semidesintegració i reactor time constant (en) |
Conversions d'unitats | |
Unitats del SI | 1.000 ms |
A unitats del SI | 1 s |
A unitats estàndard | 0 mil·lennis 0 segles 0 dècades 0 a 0 y 0 anys tròpics 0 a 0 mesos 0 quinzenes 0 setmanes 0 d 0,0002777777777778 h 0,01666666666667 min 1.000 ms 1.000.000 μs 1.000.000.000 ns 10 ds 0 d 0 anys tròpics 9.192.631.770 Hz |
El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional. Es defineix com la duració de 9.192.631.770 períodes de radiació corresponents a la transició entre dos nivells de l'estructura hiperfina de l'estat fonamental del cesi 133.[1]
Històricament el segon es va definir com 1/86400 d'un dia solar mitjà. El 1954 la 10a. Conferència General de Pesos i Mesures va delegar en el Comitè Internacional de Pesos i Mesures la redefinició amb més precisió de la unitat de temps,[2] el 1956 el Comitè va redefinir el segon en funció de l'any tròpic 1900, ja que la translació de la Terra al voltant del Sol és més estable que la rotació. La definició va ser ratificada a l'11a CGPM del 1960.[3] El 1967, a la 13a. CGPM es va establir la definició actual, basada en l'estructura hiperfina del cesi 133.[4]
Avui dia disposem d'una exactitud que arriba al 14è decimal (10−14). L'estabilitat i exactitud del temps atòmic internacional (TAI) es basa en la utilització de rellotges atòmics. Tanmateix els resultats dels experiments sobre les transicions atòmiques a freqüències òptiques superiors als 9 GHz de la definició actual del segon, indiquen que un futur proper es podrà depassar en diversos ordres de magnitud la precisió obtinguda a partir de l'àtom de cesi.