Seguretat nacional

Seguretat nacional és el requisit de mantenir la supervivència de l'estat mitjançant l'ús del poder econòmic, diplomàcia, projecció de poder i poder polític. El concepte ha sigut desenvolupat sobretot en els Estats Units després de la Segona Guerra Mundial. Inicialment se centra en el poder militar, que ara abasta una àmplia gamma de facetes, dels quals incideixen en la seguretat no militar o econòmica de la nació i els valors defensats per la societat nacional. En conseqüència, per tal de posseir la seguretat nacional, una nació ha de tenir seguretat econòmica, seguretat energètica, seguretat de l'entorn, etc. Les amenaces de seguretat no només afecten enemics convencionals com les altres nacions-estats sinó també d'actors no estatals, com ara actors violents no estatals, càrtels de narcòtics, multinacionals i organitzacions no governamentals; algunes autoritats inclouen els desastres naturals i els esdeveniments que causen greus danys ambientals en aquesta categoria.^[1]

Les mesures adoptades per garantir la seguretat nacional inclouen:

• utilitzar la diplomàcia per reunir aliats i aïllar les amenaces
• reunir el poder econòmic per facilitar o obligar a la cooperació
• manteniment eficaç de les forces armades
• implementar mesures de defensa civil i preparació per a emergències (incloent la legislació contra el terrorisme)
• assegurar la capacitat de resistència i redundància de les infraestructures crítiques
• utilitzar serveis d'intel·ligència per detectar i derrotar o evitar amenaces i l'ús de l'espionatge, com també protegir la informació classificada
• utilitzar serveis de contraespionatge o policia secreta per protegir la nació de les amenaces internes