Senyoriu

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

El senyoriu o la senyoria és una institució pròpia de l'edat mitjana i l'edat moderna a Europa. Fa que sigui possible un lligam econòmic i jurisdiccional d'una població a un individu, una persona amb títol nobiliari que no ha de ser necessàriament qui té la sobirania del país. Una de les formes d'exercir la senyoria és el feu. Els títols nobiliaris tenen en aquest context terres vinculades que no es podien vendre ni comprar.

La senyoria és un conjunt de terres, és a dir de propietats immobles, de drets i de censos. En certa manera és hereva de la villa del Baix imperi romà i alhora és un resultat de la fragmentació del poder públic que s'esdevingué vers l'any 1000. La senyoria era el marc privilegiat en el qual l'aristocràcia medieval assegurava la preeminència social, econòmica i política. La limitació de les prerrogatives senyorials és la manera com el poder dels estats es va refermar al final de l'època medieval i en l'època moderna. A la Península ibèrica, arran del procés de conquesta de les terres andalusines, el règim senyorial es va estendre als territoris conquerits.

La seva pervivència en el temps (fins al segle xix) i el seu caràcter de base econòmica de la posició social de la noblesa, sobretot després de perdre aquesta el seu poder polític davant la monarquia, van posar al senyoriu en l'eix que articulava els sistemes social, econòmic i polític, pel que pot considerar-se que tots ells formaven part d'un règim senyorial que va caracteritzar l'Antic règim. A l'esta espanyol va ser abolit per la Constitució de 1812.