Sequera

La sequera, secada, seca o sequina és un esdeveniment d'escassetat prolongada del subministrament d'aigua, ja sigui atmosfèrica (precipitació per sota de la mitjana), d'aigües superficials o subterrànies. Una sequera pot durar mesos o anys, o es pot declarar després de tan sols 15 dies.^[1] Pot tenir un impacte substancial en l'ecosistema i l'agricultura de la regió afectada^[2] i causar danys a l'economia local.^[3] Les estacions seques als tròpics augmenten significativament les possibilitats que es desenvolupi una sequera i els incendis forestals posteriors. Els períodes de calor poden empitjorar significativament les condicions de sequera accelerant l'evaporació del vapor d'aigua.

La sequera és una característica recurrent del clima a la majoria de parts del món. No obstant això, aquestes sequeres regulars s'han tornat més extremes i més imprevisibles a causa del canvi climàtic. De fet, estudis basats en la dendrocronologia, o datació dels anells d'arbres, confirmen que la sequera afectada pel canvi climàtic es remunta a l'any 1900. Es poden dividir els efectes de les sequeres i l'escassetat d'aigua en tres grups: ambientals, econòmics i socials. Els efectes ambientals inclouen l'assecament dels aiguamolls, incendis forestals cada cop més grans, pèrdua de biodiversitat. Les conseqüències econòmiques inclouen una menor producció agrícola, forestal, de caça i pesca, costos més elevats de producció d'aliments, problemes amb el subministrament d'aigua per al sector energètic i la interrupció del subministrament d'aigua per a les economies dels pobles. Els costos socials i sanitaris inclouen l'efecte negatiu sobre la salut de les persones directament exposades a aquest fenomen (onades de calor excessives), els elevats costos dels aliments, l'estrès causat per collites fallides, l'escassetat d'aigua, etc. Les sequeres prolongades han provocat migracions massives i crisis humanitàries.

Moltes espècies de plantes, com les de la família Cactaceae (o cactus), tenen adaptacions a la tolerància a la sequera, com ara una àrea foliar reduïda i cutícules ceroses per millorar la seva capacitat de tolerar la sequera. Altres sobreviuen als períodes secs com a llavors enterrades. La sequera semipermanent produeix biomes àrids com els deserts i les praderies.^[4] La majoria dels ecosistemes àrids tenen una productivitat inherentment baixa.

La sequera més prolongada de la història del món es va produir al desert d'Atacama a Xile (400 anys).^[5] L'ONU estima que cada any es perd per la sequera, la desforestació i inestabilitat climàtica una superfície de sòl fèrtil de la mida d'Ucraïna.^[6] Al llarg de la història, els humans normalment han vist les sequeres com a "desastres" a causa de l'impacte en la disponibilitat d'aliments i la resta de la societat.