Back سرابيوم (الإسكندرية) Arabic سيزاريوم الاسكندريه ARZ Serapeum von Alexandria German Σεραπείο της Αλεξανδρείας Greek Serapeum of Alexandria English Serapeum de Alejandría Spanish Alexandriako Serapeuma Basque سراپئوم اسکندریه Persian Serapeion (Aleksandria) Finnish Sérapéum d'Alexandrie French
|
Per a altres significats, vegeu «Serapeum». |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Serapeu, temple i temple romà  | |||
| Construcció | 287 aC | |||
| Data de dissolució o abolició | 391 | |||
| Dedicat a | Serapis | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura hel·lenística | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alexandria (Egipte) | |||
| ||||
El Serapeu (o Serapèum) d'Alexandria va ser un monumental santuari per al culte de Serapis, fundat l'any 300 aC per Ptolemeu I Sòter i ubicat a la ciutat d'Alexandria.[1]
La tradició es recolza en les notícies que dona el gran assagista i biògraf grec Plutarc (c. 46-125), que assegura que el rei d'Egipte Ptolemeu I Sòter va robar l'estàtua del déu que es trobava a Sinope (l 'actual Sinope de Turquia, ciutat situada a la vora del mar Negre, enfront de les costes de Crimea). Al llarg de la història, molts experts han estudiat aquest tema i alguns asseguren que el relat de Plutarc no s'ajusta a la realitat històrica.
Els historiadors confirmen que aquest déu és producte del sincretisme de les mitologies egípcia i grega. Serapis integra les divinitats Osiris i Apis egípcies, el culte de les quals s'associava amb els déus grecs Zeus i Hades. Ptolemeu Sòter el va fer senyor tutelar d'Alexandria en una magistral operació politicoreligiosa, aconseguint que tant els egipcis més tradicionalistes com la població grega més o menys nova acceptessin aquest déu representat com un home amb barba, sedent i amb una mena de cistell al cap, símbol de la fertilitat de la terra, ja que se'l suposa ple de llavors.
El serapeu tenia una important biblioteca que va ser destruïda per Teòfil d'Alexandria en la seva persecució d'escrits herètics.
- ↑ Judith McKenzie. The architecture of Alexandria and Egypt, c. 300 B.C. to A.D. 700. Yale University Press, 2007, p. 387–. ISBN 9780300115550 [Consulta: 22 abril 2011].