Back Асерб бызшәа Abkhazian Serwies Afrikaans ሰርብኛ Amharic Idioma serbio AN اللغة الصربية Arabic لغه صربى ARZ Idioma serbiu AST Серб мацӀ AV Serbiava AVK Serb dili Azerbaijani
|
Aquest article tracta sobre la llengua. Vegeu-ne altres significats a «serbi (desambiguació)». |
| српски / srpski | |
|---|---|
| Tipus | variant lingüística pluricèntrica, varietat estàndard i llengua  |
| Ús | |
| Parlants nadius | 9.000.000 |
| Oficial a |  Sèrbia Montenegro Bòsnia i Hercegovina |
| Autòcton de | Península balcànica |
| Estat | Sèrbia Montenegro Bòsnia i Hercegovina Macedònia del Nord Croàcia Romania Hongria |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves llengües eslaves meridionals llengües eslaves sudoccidentals serbocroat xtokavià Eastern Herzegovinian (en)  | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic serbi i alfabet de Gaj |
| Institució de normalització | Junta de Normalització de la Llengua Sèrbia |
| Estudiat per | estudis serbis |
| Codis | |
| ISO 639-1 | sr |
| ISO 639-2 | scc (B) srp (T) |
| ISO 639-3 | srp |
| SIL | ENG |
| Glottolog | serb1264 |
| Ethnologue | srp |
| ASCL | 3505 |
| IETF | sr |
El serbi o serbocroat [1] és una llengua eslava meridional que és parlada, sensu stricto, principalment pels serbis. Des del punt de vista lingüístic, el serbi i el croat són dues variants estandarditzades d'un mateix idioma, sent les diferències entre ambdues de tipus menor i existint una plena intel·ligibilitat mútua.
D'un caire polític, fins al 1991 es va considerar que el serbi formava, juntament amb el croat i el bosnià, una de les varietats del serbocroat. El terme serbocroat es va utilitzar durant la major part del segle XX per referir-se a l'idioma comú de croats i serbis. Aquesta denominació va ser usada des de 1921 fins a les Guerres de Iugoslàvia a principis dels anys noranta, a manera de genèric dels dialectes parlats per serbis, croats, bosnians i montenegrins. Amb la separació de Iugoslàvia i l'aparició de nous estats, el terme «serbocroat» va caure en desús, a excepció de la lingüística. Avui en dia, la denominació de l'idioma és una qüestió polèmica, en la qual tenen molt a veure la història i la política. Després de la desintegració de Iugoslàvia i el cessament d'aplicació dels acords lingüístics entre Croàcia i Sèrbia es ve insistint molt, sobretot del costat croat, en la separació entre els tres idiomes. El major punt d'acord que es pot aconseguir en aquest sentit és el d'admetre que el serbi i croat (juntament amb el bosnià) formen part del «diasistema eslau centre-meridional».
- ↑ J. Bibiloni, en el seu bloc, parlant sobre el gentilici, opta per una alternativa al terme normatiu "serbi" incorporat al DIEC, generant una hipotètica opció "serb". Tanmateix no aclareix si aquesta opció ha de ser aplicada també a la llengua. https://bibiloni.cat/ambbonesparaules/serbi.html