Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 setembre 1883 ![]() Constantinoble (Imperi Otomà) |
Mort | 24 desembre 1973 ![]() Moscou (Rússia) ![]() |
Formació | Universitat Imperial de Moscou ![]() |
Activitat | |
Ocupació | biòleg, esperantista, psicòleg, sociòleg, microbiòleg ![]() |
Partit | Partit Socialdemòcrata d'Alemanya Partit Obrer Socialdemòcrata Rus ![]() |
Serguei Stepànovitx Txakhotin (Constantinoble, 13 de setembre de 1883 - Moscou, 24 de desembre de 1973) va ser un microbiòleg i sociòleg rus. Amic d'Einstein, va discutir moltes coses relacionades amb l'auge del nazisme amb ell.[1]
El seu pare era Stepan Ivànovitx Txakhotin,[1] secretari privat d'Ivan Turguénev primer, i diplomàtic a Istanbul posteriorment.[1] Sa mare, Alexandra Motzo, era grega, i el 1893 va mudar-se amb la família a Odessa.[1]
Txakhotin va estudiar a la Universitat Estatal de Moscou, participant a l'ocupació de 1902 i havent-se d'exiliar a Alemanya.[1] S'especialitza en zoologia, i els mèrits permeten que puga tornar a l'Imperi Rus el 1912 i treballar a les ordres de Pàvlov.[1] Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, treballaria en la propaganda de guerra.[1]
Socialista, en el moment de la revolució s'enquadrava al grup defensista del POSR, agrupats al voltant de Gueorgui Plekhànov. Treballà per al govern provisional, fins i tot després de la revolució d'octubre. El 1919 abandona Rússia i s'exilia a Alemanya.
A principis de la dècada del 1930, Carlo Mierendorf va contactar amb Txakhotin per tal que exercira de propagandista per al Partit Socialdemòcrata i l'organització paramilitar Front de Ferro.[2] A partir del 1932, tots dos van llançar diverses campanyes per a contrarestar tant als comunistes com els nazis, entre elles la del símbol de les tres fletxes com a emblema de militància socialista.[2]
Mierendorf i Txakhotin van llançar la campanya tres fletxes contra l'esvàstica,[3] i el fisiòleg rus va escriure un llibre amb el mateix nom.[4] Les fletxes representaven la lluita socialista contra la reacció, el capitalisme i el feixisme.[5][6] En arribar Hitler al poder, exilia a França. Amb la caiguda de París, va ser capturat i enviat al camp de concentració de Compiègne, sent alliberat per la intervenció de professors universitaris amics seus. El 1959, va tornar a Rússia.