Servidor intermediari

Diagrama de dos ordinadors connectats per un servidor intermediari. El primer li pregunta al proxy: "ask the second computer what the time is".
Com es pot veure en aquest diagrama, l'ordinador de la Alice li demana al proxy que li pregunti a l'ordinador d'en bob quina hora és. Aquest últim no en sap res de l'ordinador de la Alice, per a ell, qui ha fet la petició és el Proxy.

El servidor intermediari[1] (en anglès proxy), en el context de les xarxes informàtiques, fa referència a un programa o dispositiu que realitza una acció en representació d'un altre, és a dir, fa d'intermediari en les peticions de recursos que realitza un client (A) a un altre servidor (C). Per exemple, si una hipotètica màquina A sol·licita un recurs a C, ho farà mitjançant una petició a B, que a l'hora traslladarà la petició a C; d'aquesta manera C no sabrà que la petició venia en un inici d'A.

Aquesta situació estratègica de punt intermedi li permet oferir diverses funcionalitats: control d'accés, registre del tràfic, restricció a determinats tipus de tràfic, millora de rendiment, anonimat de la comunicació, caché web, etc.

L'ús dels proxies és molt habitual en xarxes grans en les que és necessari compartir una única sortida cap a Internet. D'aquesta manera, totes les connexions dels clients de dins de la xarxa queden anonimitzades, ja que de cara a l'exterior totes s'originen des d'una única adreça IP.

Ara bé, la utilització de proxies limita l'ús de serveis que es poden utilitzar, i per extensió, també limita el nombre d'aplicacions que es puguin utilitzar de forma anònima, pel fet que la majoria de proxies estan especialitzats en el protocol HTTP. No obstant això, moltes aplicacions i serveix permeten l'encapsulament de protocols diversos en paquets HTTP que estenen les funcionalitats dels proxies web.

  1. «Servidor intermediari». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.

Developed by StudentB