Guerres otomanes a Europa | |||
---|---|---|---|
El setge de Belgrad segons un manuscrit turc de l'època | |||
Tipus | setge i batalla | ||
Data | 4 al 22 de juliol del 1456 | ||
Coordenades | 44° 49′ 00″ N, 20° 28′ 00″ E / 44.81667°N,20.46667°E | ||
Lloc | Belgrad | ||
Resultat | Victòria hongaresa | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
| |||
Baixes | |||
|
Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, el sultà otomà Mehmet II va preparar una ofensiva per sotmetre el Regne d'Hongria. El seu objectiu immediat va ser la fortificació (en hongarès végvár) fronterera de la ciutat de Belgrad (en hongarès antic Nándorfehérvár). János Hunyadi, un noble guerrer hongarès que provenia del llinatge valac, és a dir romanès, i que ja havia actuat en moltes batalles contra els otomans en les dues dècades anteriors, esperava que es produís aquest atac.
El setge finalment es va convertir en una gran batalla, durant la qual Hunyadi va dirigir un sobtat contraatac que va arrasar el campament turc i va obligar el sultà Mehmet II, ferit en l'atac, a aixecar el setge i retirar-se. Es diu que el setge de Belgrad va decidir el destí de la Cristiandat.
Les campanades de migdia ordenades pel papa Calixt III commemoren la victòria del món cristià fins avui.