Setge de Girona de 1809

Setge de Girona de 1809

Guerra del Francès
Setge de Girona de 1808 Setge de Girona de 1808 (Catalunya 1802-1812)
El setge de Girona de 1809
Tipus	setge
Data	2 de maig de 1809 a l'11 de desembre del 1809
Coordenades	41° 59′ N, 2° 49′ E / 41.98°N,2.82°E / 41.98; 2.82
Lloc	Girona
Estat	Espanya
Resultat	Victòria de l'exèrcit francès
Bàndols
Primer Imperi Francès Regne d'Espanya
Comandants
Charles Pierre François Augereau, Duc de Castiglione Mariano Álvarez de Castro
Forces
35.000 aprox. 40 canons 5.600 regulars, miquelets i companyia de Santa Bàrbara
Baixes
8.000 morts o ferits 5.000 morts o ferits

El setge de Girona de 1809 fou el tercer dels setges napoleònics de Girona, en el qual la ciutat de Girona acabà rendint-se a les tropes franceses que havien començat la invasió d'Espanya el 1808. La Grande Armée va assetjar la ciutat de Girona durant set mesos, del 6 de maig al 12 de desembre de 1809. Girona tenia una importància estratègica perquè controlava la carretera principal entre França i Espanya.

Uns 32.000 efectius francesos i westfalians van assetjar la ciutat. El general Laurent de Gouvion Saint-Cyr va estar al comandament dels francesos durant bona part del setge. El mariscal Pierre Augereau va prendre el comandament després del 12 d'octubre.

La defensa a ultrança de la ciutat, amb uns 9.000 efectius i milicians, fou liderada pel general Mariano Álvarez de Castro, governador militar de la plaça de Girona d'ençà del febrer de 1808. Girona va aguantar fins que la malaltia i la fam la van obligar a capitular.

Encara que molt superats en nombre, els defensors van forçar un llarg setge, i gran part de l'exèrcit francès va ser capturat durant una temporada de la campanya. La batalla es va convertir en llegendària al llarg de la Guerra d'Independència i Álvarez es va convertir en un heroi nacional.