Shoegazing

Shoegazing

Orígens estilístics	Rock alternatiu, dream pop, neopsicodèlia, noise pop, post-punk, drone music, space rock
Orígens culturals	Mitjan i final de la dècada de 1980, Regne Unit
Instruments típics	Guitarra, veus, baix, bateria
Popularitat al Mainstream	Baixa a començaments i mitjan 80 augmentant a final dels vuitanta fins a mitjan dels noranta; bastant underground des de llavors.
Origen	Regne Unit
Creació	1987
Part de	rock alternatiu
Subgèneres
Nu-gaze
Gèneres de fusió
Post-metal – Post-rock
Escenes regionals
The Scene That Celebrates Itself
Mostra d'àudio

Shoegazing (o shoegaze) és un subgènere del rock alternatiu que va emergir al Regne Unit a la darreria de la dècada dels vuitanta i va durar fins a mitjan dècada dels noranta, amb un apogeu crític assolit el 1990 i 1991. La premsa britànica, especialment NME i Melody Maker, va anomenar aquest estil shoegazing pel fet que els músics d'aquestes bandes es quedaven relativament quiets durant concerts d'una manera distant, introspectiva, amb un estat no agressiu, donant la idea que s'estaven mirant (gazing) les sabates (shoe).^[1] L'ús excessiu dels pedals d'efectes també contribueix a la imatge dels músics de mirar als peus (shoegazing) durant els concerts.

El shoegazing es caracteritza per l'ús significant d'efectes de guitarra i melodies vocals indistingibles que es mesclen amb el soroll creatiu de les guitarres.^[1] Una descripció donada al shoegazing i altres bandes afins a Londres a començaments dels anys 90 va ser The Scene That Celebrates Itself. Als anys 90, els grups de shoegazing van ser desplaçats pel moviment grunge americà, forçant a les bandes relativament desconegudes a reinventar el seu estil o a dissoldre's.^[1] Ja en temps actuals s'ha vist un renovat interès cap aquest gènere al voltant de les bandes de nu-gaze.