El shojo (少女, shōjo, 'noia')[1] és una categoria editorial del manga o anime japonès que n'indica el públic objectiu, el qual sol ser noies adolescents o joves d'entre 10 i 18 anys.[2] Tradicionalment, el manga shojo s'ha publicat en revistes manga específiques, que s'especialitzen en un rang d'edat o gènere narratiu.
El manga shojo es va originar juntament amb la cultura de les noies japoneses a començaments del segle XX, principalment amb el shōjo shōsetsu ('novel·les per a noies') i el jojōga ('pintura lírica'). Els primers mangues shojo es van publicar en revistes dirigides a adolescents vora l'any 1900, i van experimentar un període de desenvolupament creatiu a partir del 1950, la qual cosa els va consolidar com a categoria diferenciada. Tot i que el shojo al començament era sobretot escrit per homes mangakes, cap als anys 60-70 les dones van començar a dominar el mercat, i això va portar innovació creativa i el desenvolupament de mangues amb una narrativa i dibuix més complexos. D'ençà del 1980, el shojo ha continuat desenvolupant-se en estil, i al mateix temps s'ha diversificat en subgèneres.
Estrictament, el manga shojo no és cap estil ni gènere, sinó que indica una demografia o públic objectiu. Tot i que hi ha certes convencions estètiques, visuals i narratives que s'hi associen, han anat canviant i evolucionant al llarg del temps, i no es pot dir que siguin convencions exclusives del shojo. Malgrat això, hi ha diversos temes i conceptes que s'hi han associat de manera típica, tant visualment (una distribució no rígida de les vinyetes) com narrativament (mangues centrats en les emocions i relacions humanes,[3] amb personatges que desafien els rols i estereotips tradicionals pel que fa al gènere i la sexualitat o amb representació d'éssers sobrenaturals o paranormals).